Un retorn planificat a la feina, amb objectius realistes, prioritats clares i espais d’escolta a les empreses, són alguns dels consells que els experts apunten per aturar el desgast laboral o ‘burnout’, un fenomen que tendeix a augmentar després de l’estiu.
Tot i que el desgast laboral ja no espera al final de l’estiu -afecta el 40% dels treballadors espanyols, una taxa onze punts superior a la mitjana europea, segons l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA)- la tornada al setembre pot empitjorar la situació.
En molts casos es tracta d’“ansietat anticipatòria”, tal com la descriu el doctor en psicologia de la Universitat Internacional de València (VIU) Joaquín Mateu. “És una sensació que fa que molts tornin a la feina abans de fer la maleta de tornada, segrestant el present, setmanes abans de la reincorporació”, explica l’expert.
Mateu atribueix bona part d’aquest malestar a “una resposta adaptativa davant d’una situació laboral que imposa volums o ritmes que no són raonables”, més que no pas a un problema clínic individual.
En el mateix sentit, el cofundador de Healthy Minds i expert en neurociència Raúl Alelú-Paz explica a EFE que el reajustament que exigeix la tornada a la feina després de les vacances és també una reacció normal del cervell. Part de la frustració amb què s’arriba al setembre, assenyala, neix abans de tornar, perquè moltes persones donen per fet que unes vacances de somni els faran “resetejar” i tornar feliços a la feina mentre persisteix una insatisfacció de fons.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) xifra en el 13% la taxa de treballadors de la UE que diuen que se senten esgotats de forma crònica, primer símptoma del ‘burnout’. A Espanya, la salut mental ja és la segona causa d’incapacitat temporal, amb més de 627.000 baixes el 2025, i una despesa que s’ha multiplicat per cinc des del 2014, fins als 9.503 milions el primer semestre, un 10,3 % més que el 2025.
