Les cèl·lules canceroses tenen una forma, fins ara desconeguda, per intentar escapar a l’atac del sistema immunitari, en crear un entorn ric en antioxidants que ‘asfixien’ químicament les cèl·lules T, un descobriment que pot obrir la porta a noves dianes terapèutiques.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i la Universitat de Salut i Ciències d’Oregon (EUA) va fer proves en ratolins, va analitzar dades sobre les proteïnes alliberades per línies cel·lulars canceroses humanes i va examinar l’activitat gènica en milers de tumors humans per fer-ne l’estudi. Durant dècades, les espècies reactives de l’oxigen (ROS), sovint anomenades radicals lliures, s’han considerat principalment molècules nocives relacionades amb l’envelliment, el dany a l’ADN i el càncer.
Tot i això, l’estudi indica que les cèl·lules T, que combaten el càncer, necessiten petites quantitats de ROS per activar-se i posar en marxa la seva capacitat destructora.Una de les troballes “sorprenents és que els antioxidants no sempre són beneficiosos en el context del càncer”, va dir l’investigador Robert Eil, de la Universitat d’Oregon i un dels signants de l’article.
Els investigadors estudien com es podrien traduir els descobriments en teràpies futures. “Això no significa que demà els pacients tinguin un medicament a la seva disposició, però ens obre una via completament nova per explorar. El descobriment de noves dianes és el punt de partida dels tractaments futurs”, va afegir.
Per a l’estudi, que publicaVA ‘Science’, l’equip va analitzar el líquid que envolta les cèl·lules de tumors desenvolupats en ratolins i va descobrir que els càncers ‘asfixien’ químicament les cèl·lules T, impedint-ne l’activació i evitant que destrueixin les cèl·lules canceroses. Els aconsegueixen alliberant grans quantitats d’una proteïna que actua com a antioxidant natural, la peroxirredoxina 1 (PRDX1), que elimina les ROS i priva les cèl·lules T dels senyals d’activació. Per determinar si PRDX1 contribueix directament a l’evasió immunitària del tumor, van utilitzar la tecnologia d’edició genètica CRISPR per crear cèl·lules canceroses de ratolí que no poguessin produir la proteïna antioxidant.
