El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va donar llum verda al nou model de finançament amb el suport de Catalunya i les Canàries. Les comunitats governades pel PP -que van assistir a la cita tot i la crida de la Comunitat de Madrid a no fer-ho-, Castella-la Manxa i Astúries van votar ‘no’ al sistema per “insolidari”.
Superat el tràmit d’ahir, el model proposat pot continuar el seu camí cap al Consell de Ministres, que l’aprovarà com a avantprojecte de llei orgànica i després arribarà al Congrés dels Diputats. El Ministeri d’Hisenda calcula que necessitarà entre 10 i 12 dies per plasmar la proposta en text i aprovar-la en seu governamental.
Les comunitats del PP van criticar a l’uníson el nou sistema i van demanar que es retiri. Segons la consellera andalusa, Carolina España Reina, el model “trenca la igualtat” dels territoris per donar “privilegis a Catalunya” i ha estat “dissenyat per l’independentisme”.
“Totes les comunitats tenim clar que aquest sistema s’havia de negociar amb les comunitats, no entre Sánchez i Junqueras”, va dir, i va afegir: “Esperem que no s’aprovi al Congrés”.
La consellera extremenya, Elena Manzano, va reclamar “justícia i igualtat” en el model de finançament i, tot i que el seu territori guanya 216 milions addicionals el 2027, va insistir que aquest model “només” beneficia Catalunya. Segons Manzano, Extremadura rep “un plat buit sobre una taula que ha construït l’independentisme”.
Castella-la Manxa i Astúries van votar en contra del model. El conseller castellanomanxec, Juan Alfonso Ruiz Molina, va denunciar la negociació “bilateral” entre Catalunya i l’Estat i els “privilegis” del model per a l’independentisme.
Durant la reunió, el ministre d’Hisenda, Arcadi España, va regalar a tots els consellers un llibre. La consellera extremenya va explicar que el seu és ‘La ciudad de los prodigios’, d’Eduardo Mendoza, que narra la vida d’un migrant del camp que va a viure a Barcelona. Els consellers del PP van respondre al regal assegurant que en la pròxima reunió regalaran al ministre una Constitució espanyola.
Ayuso no se’n surt
La cita va anar precedida per la decisió de la Comunitat de Madrid de no assistir a la reunió. El govern d’Ayuso havia fet una crida a la resta de territoris del PP perquè tampoc hi participessin, amb l’objectiu de provocar una manca de quòrum que impediria aprovar el nou sistema pactat, segons Madrid, “de manera bilateral” amb Catalunya i “d’esquena” a la resta de territoris.
La crida de Madrid, però, no va tenir èxit. La resta de territoris governats pel PP van assistir a la cita i van garantir així el quòrum necessari per celebrar-la.
De fons, un nou model que -tot i l’oposició del PP- reparteix 20.975 milions addicionals entre els territoris. El 2027 són 4.846 milions més per a Andalusia i 4.686 milions més per a Catalunya, i independentment de la posició política que expressin al Consell, totes les comunitats hi guanyen.
Augmenta la recaptació d’impostos i estrena mecanisme de solidaritat
Una de les claus d’aquest nou model és l’augment del percentatge de recaptació dels principals impostos que correspondrà a les comunitats autònomes. La cessió de l’IRPF passarà del 50% al 55%, i la de l’IVA, del 50% al 56,5%. Entre els altres canvis destacats hi ha modificacions en els criteris de població ajustada, en els mecanismes d’anivellament i en la compensació entre territoris.
El model també modifica la denominada “població ajustada”, el mecanisme que intenta determinar quants recursos necessita cada territori per prestar els serveis públics en funció no només del nombre d’habitants, sinó també de les seves característiques. El sistema incorpora, a més, una clàusula de ‘statu quo’ perquè cap autonomia rebi menys recursos que amb el model actual.
Un altre dels eixos és la modificació dels mecanismes de solidaritat. La denominada nivellació horitzontal garantirà que totes les comunitats arribin almenys al 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat derivada de la seva capacitat tributària. L’Estat aportarà 19.000 milions per reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte de la que disposa de més recursos per habitant ajustat.
