Segons l’Organització Mundial del Treball, el 25% de l’ocupació mundial correspon a professions potencialment exposades a la IA generativa. A més, un estudi de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) apunta que la IA destruirà entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de treball a Espanya fins l’any 2035. Amb aquesta exposició global als avenços de la IA, ja és bo que veus autoritzades demanin limitar la nova revolució industrial. És el cas del cofundador de Microsoft, Bill Gates, qui ha publicat un assaig al seu bloc on proposa que fins al 40% de les feines haurien de quedar dins d’algun tipus de categoria reservada a humans, tot i reconèixer que “determinar quines feines s’han de protegir i qui ha de prendre aquesta decisió planteja moltes dificultats”. Aquesta categoria inclouria, d’una banda, les tasques que s’hauran de reservar “temporalment” als humans per facilitar la transició a la IA dels treballadors que fa dècades que estan en una professió; i de l’altra, llocs de treball “reservats per a humans” que no poguessin ser substituïts per la IA per assegurar que la presència humana continuarà sent predominant en tasques on és essencial. Gates citava la cura d’infants i de gent gran, l’educació o la sanitat com a exemples de tasques que haurien de ser reservades als humans i on la IA s’utilitzés només com a suport. Hi estem d’acord. Però si reservem aquest 40% de places ‘humanitzades’, què en fem dels treballadors que ocupen el 60% de llocs de feina restants? Amb unes màquines que no cotitzen i amb milions d’aturats i de pensionistes, no hi haurà manera de sustentar l’estat del benestar. Tenim un problema, i gros. Preguntem-li a la IA, que tot ho sap, a veure quina sortida ens en dona.
Sessió: No iniciada
