Una clara d’ou per cicatritzar, oli de ginebre, vesc per regular la tensió o cataplasmes d’argila. Són alguns dels remeis que durant generacions han passat de padrins a nets a les Garrigues, sense laboratoris ni publicacions científiques pel mig. Ara, la Universitat de Lleida (UdL) s’ha proposat esbrinar què en diu la ciència.
Ho fa a través de “Del saber al saber per què”, un projecte de divulgació impulsat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la UdL, amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
La iniciativa ha recuperat els coneixements d’onze persones de diferents municipis de la comarca. Sabers transmesos oralment i vinculats a una manera d’entendre la salut, el camp i l’entorn a partir de l’experiència acumulada.
El projecte, però, no pretén demostrar experimentalment que aquests remeis funcionen. Sis investigadors de quatre departaments de la UdL han revisat la literatura científica disponible per comprovar si existeixen evidències que ajudin a explicar alguns dels usos tradicionals.
Entre els sabers recuperats hi ha el llicsó per a les hemorràgies, la clara d’ou per cicatritzar, l’espernallac per a llagues i grans, l’oli de ginebre, el vesc per regular la tensió arterial o l’oli de cop per al dolor muscular. També s’hi ha incorporat el conreu mixt d’oliveres i cereals.
La iniciativa posa així cara a cara dues formes de coneixement: la que neix de l’experiència i passa de generació en generació, i la ciència, que busca mecanismes i evidències per explicar per què passen les coses.
El resultat es convertirà en una exposició que es presentarà el 8 de setembre i recorrerà cinc municipis de les Garrigues fins al desembre.
La mostra combinarà plafons divulgatius amb continguts audiovisuals accessibles mitjançant codis QR, on es podran escoltar els mateixos protagonistes.
Un dels objectius és apropar la cultura científica als joves i als municipis petits. I fer-ho des d’una perspectiva poc habitual: abans d’explicar, la ciència escolta allò que la gent gran encara recorda.
