La intensitat amb la que molts adolescents i joves viuen les xarxes socials els pot arribar a generar un estat d’ansietat, insatisfacció i frustració en comparar “l’exitosa” vida dels altres amb la seva ensopida quotidianitat. Aquest problema, cada cop més global, ha propiciat el naixement fins i tot d’una paraula concreta, FOMO, acrònim de la frase anglesa ‘fear of missing out’, traduït com la por d’estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses. “Tinc fomo”, diuen els joves quan no es volen perdre alguna cosa. Si bé aquest “fomo” és, ara per ara, un dels principals contratemps per a la salut mental dels joves, no és pas l’únic. En contrast amb això tenim el ROMO, que ve de la frase ‘relief of missing out’, que consisteix a experimentar un alleujament en estar desconnectat i una tranquil·litat en no saber tot el que passa a les xarxes. Aquest és un concepte sinònim del JOMO (‘joy of missing out‘), l’alegria de perdre’s coses. També hi ha el FOBO, acrònim de ‘fear of better option’, traduït com la por a la millor opció o la por de prendre una decisió perquè creuen que hi podria haver una opció millor que encara no han considerat. És a dir, haver de triar pensant que t’estàs equivocant. I també el FOJI, ‘fear of joining’, que defineix l’ansietat d’unir-se a grups o xarxes socials amb la por de no saber què publicar o de no rebre la validació esperada en forma de likes i comentaris. I finalment, també el MOMO (mystery of missing out), quan els amics o contactes no publiquen res a les xarxes socials i penses que t’han exclòs. Amb tot això –i només parlo de les xarxes–, no cal discutir la transcendència dels psicòlegs als centres educatius. Una feinada.
Sessió: No iniciada
