Aquesta setmana ha transcendit una de les darreres sentències dictades pel Tribunal Suprem espanyol durant aquest any judicial, que aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva singular. Els fets que són a la base del cas consisteixen en una baralla conjugal pel règim de visites de la filla comuna desprès d’haver-se separat. L’any 2022, quan el pare va anar a buscar la filla comuna pretenent endur-se-la per passar uns dies junts, es van discutir i el pare va exercir violència sobre la mare i la nena. També hi va participar una altra dona, que acompanyava al pare.
El Jutjat de Castelló va condemnar el pare i la seva acompanyant per les agressions i lesions produïdes. Al pare el va condemnar com a autor d’un delicte de violència de gènere (a la seva ex) i d’un de violència domèstica (a la seva filla), a dues penes de nou mesos de presó. A l’acompanyant la va condemnar a una pena de multa per un delicte de lesions lleus. Desprès d’haver estat confirmada per l’Audiència de Castelló els dos condemnats van interposar el recurs de cassació que ara ha estat desestimat pel Tribunal Suprem.
La circumstància que crida l’atenció i que ha justificat la sentència sobre el fons és la concurrència d’un fet nou, posterior a la data dels fets i de la sentència del Jutjat. Efectivament, el pare condemnat va aportar al procés una resolució judicial, de data 1 de juny de 2023, en què es disposava el seu canvi de gènere. El pare condemnat sostenia que no ho podia ser per un delicte de violència de gènere, perquè segons la doctrina del mateix Tribunal Suprem, avalada també pel Tribunal Constitucional, aquest delicte només el podien cometre els homes, prevalent-se precisament del paper que la societat patriarcal atribueix a aquest gènere.
El Tribunal Suprem fixa una doctrina simple i relativament fàcil d’aplicar. Admet que a una persona que hagi canviat al sexe femení se l’haurà de considerar com a dona a tots els efectes penals, però només a partir de la data en què el canvi s’hagi produït legalment. També estableix que podrà continuar sent considerada com a home si es demostra que ha fet el canvi amb frau de llei, és a dir, només per intentar esquivar les conseqüències previstes per la llei per la seva anterior condició masculina.
Així com aquesta segona excepció sembla del tot defensable, trobo que la regla general, i sobre tot la seva nul·la explicació, resulta massa pobra. És cert que la llei d’igualtat que va regular el canvi de sexe, que va entrar en vigor al mes de març de 2023, disposa que els efectes del canvi només es produiran a partir de la seva inscripció al Registre Civil. Ara bé, segons el mateix Tribunal Suprem l’ús de la violència, en una relació de parella, serà constitutiva de violència de gènere si es agressió d’home a dona, i domèstica en els demés casos si és en el si de la llar. Però aquesta distinció, si més no en dret penal, no pot ser formal sinó el resultat d’haver indagat els rols dels dos membres de la parella. I un canvi de sexe poc després de publicar-se la llei que ho permetia pot ser, si més no, un indici per posar en dubte el rol que assumia aquesta persona en aquest cas. És evident que un recurs de cassació no és el lloc per decidir-ho però crec que hagués estat desitjable que el Tribunal Suprem no es decantés per una interpretació tan simplista i estricta i hagués deixat una via oberta per a d’altres possibles casos.
