Fa cent dies que A. no té notícies del seu pare, que al març va marxar cap a Rússia des de Lima amb la promesa de treballar com a vigilant i recaptar una bona suma de diners abans de la seva jubilació. Però després de ser enviat a primera línia de la guerra contra Ucraïna figura com a desaparegut, com més d’un centenar de peruans reclutats pel país europeu.
Des de finals del 2025, diversos reclutadors han captat centenars de peruans, normalment de pocs recursos econòmics, segons denuncien els seus familiars, que asseguren que van rebre falses promeses i han acabat al front de batalla amb ciutadans de diferents països. “El meu pare (60 anys) va viatjar el 19 de març a Rússia amb promeses d’ofertes laborals que li deien que treballaria com a vigilant. Li havien dit que faria una tasca en zones tranquil·les, cuidant torrasses, bases militars, però quan va arribar allà la situació era molt diferent”, relata a EFE A., que prefereix no identificar-se per motius de seguretat. Explica que fa anys, el seu pare va tenir un contracte amb una empresa nord-americana per fer tasques de seguretat a la guerra de l’Iraq, i a començaments del març passat un reclutador peruà s’hi va posar en contacte per oferir viatjar a Rússia i exercir la mateixa funció: vigilar instal·lacions i rebre un generós salari en dòlars. Però quan va arribar a Rússia li van fer signar un contracte escrit en rus sense traducció a l’espanyol, l’entrenament de mesos que li van prometre es va reduir a un parell de setmanes i aviat el van enviar a primera línia a la frontera amb Ucraïna. “Quan el meu pare es va adonar de la situació, tots se sentien estafats totalment, els tenien com a presoners perquè els van treure els seus mòbils (mòbils) i els menjars eren molt pocs i dolents”, diu mentre mostra l’últim missatge del seu pare, una fotografia d’ell amb els seus companys d’unitat, tots ciutadans de l’Índia. Des d’aquest missatge, rebut el 23 de maig, no n’han tornat a tenir notícies, no saben si ha mort en combat, si s’ha lliurat a Ucraïna o si està ferit en algun sanatori. Juntament amb més de 500 familiars de persones reclutades, A. va denunciar a l’abril el que va passar davant la Policia Nacional del Perú (PNP), que va derivar el cas a la Fiscalia com un presumpte delicte de tracta de persones, però es queixen que la investigació no avança, els reclutadors segueixen treballant i altres peruans arriben a Rússia. “Aquests contractes no respecten els drets laborals nacionals i internacionals i la infracció d’això quadra amb el delicte de tràfic de persones perquè es denigra la persona, no es respecten els seus drets humans. I s’agreuja el delicte de tràfic de persones quan la persona mor en el desenvolupament d’aquesta activitat”, exposa a EFE un dels advocats de les famílies. Després de mesos de súpliques a l’Ambaixada de Rússia i a la Cancelleria per obtenir informació sobre els seus cercles pròxims, finalment el 9 d’agost el Ministeri d’Exteriors va emetre un comunicat en què va detallar, segons dades proporcionades per Rússia, que hi ha 459 peruans a la guerra, amb 11 morts i 114 desapareguts, entre els quals n’hi ha de peruans. Rússia supera els 1.000 i la quantitat de morts és molt més gran. L’advocat revela a EFE que fa uns dies un peruà ferit es va escapar d’un hospital rus i va aconseguir arribar fins a l’Ambaixada del Perú a Moscou, on espera un salconduit. “Ell està malferit i en la seva unitat eren 15 peruans. És l’únic que va sobreviure i diu que ha vist desfilar unitats de peruans, colombians, bolivians, i no tornen mai. Quan arriben a la zona del combat hi ha centenars de cadàvers, molts peruans”, explica.
