Lluny de convertir-se en un record dels anys setanta, l’estil eivissenc, també conegut com a Moda Adlib, viu una nova joventut impulsada pel retorn de l’artesania, el gust per les peces de roba atemporals i una generació que busca vestir amb autenticitat. Vestits blancs, puntes, brodats i siluetes vaporoses tornen a ocupar col·leccions confirmant que l’estil eivissenc continua sent un dels grans referents de la moda estival.
L’auge de l’estètica de principis dels anys 2000 ha contribuït a recuperar molts dels codis que Eivissa defensa des de fa dècades. Volants, transparències, puntes i teixits naturals conviuen aquest estiu amb altres tendències, però a l’illa insisteixen que no és una moda passatgera. “L’estil d’Eivissa és una manera d’entendre la vida. Parla de llibertat, d’autenticitat i d’una bellesa que no necessita artificis”, afirma la dissenyadora Virginia Vald.
La iniciativa va convertir una manera espontània de vestir, inspirada en la indumentària tradicional eivissenca i en la influència d’artistes i comunitats hippies, en una identitat reconeixible dins i fora d’Espanya. Més de cinquanta anys després, aquesta filosofia continua evolucionant sense perdre la seva essència. “La moda Adlib neix de la barreja de cultures que sempre ha caracteritzat l’illa, del treball artesanal i d’una forma de vestir còmoda, femenina i natural”, resumeix Vald. Una opinió compartida pel dissenyador Tony Bonet, que assegura percebre aquest renovat interès des de la seva pròpia firma. “Ho vivim i ens hi recreem, perquè una part important de la nostra marca és jugar amb barreges de textures, materials i tècniques pròpies, com el patchwork de puntetes”, desgrana. En un moment en què el consumidor torna a valorar la feina manual i els materials nobles, la Moda Adlib troba un terreny especialment favorable.
ELS TEIXITS
El cotó, el lli, les puntetes o els brodats fets a mà responen a una demanda creixent de peces duradores, amb personalitat i allunyades de la producció massiva. Bonet també reivindica el valor dels bàsics que mai no passen de moda. “Una bona brusa o camisa blanca no pot faltar a cap armari. És atemporal, es pot utilitzar durant tot l’any i combina pràcticament amb tot”. I si se li suma “una bona faldilla i un vestit fluid”, dues peces que segueixen definint l’imaginari mediterrani, l’èxit és total. “La naturalitat és l’element principal. Després vénen els teixits nobles com el cotó o el lli, les puntes, els brodats fets amb cura i una confecció molt cuidada. Però, més enllà de les peces, l’indispensable és l’actitud: vestir amb llibertat i personalitat”, resumeix Vald. Per a Bonet, precisament aquesta capacitat.
MÉS DE MIG SEGLE
“Una moda amb 55 anys d’història no es pot encasellar. Es pot jugar amb noves tendències i nous materials sabent renovar-se amb el temps. Com sempre dic, som puristes, però amb la mà oberta”, recalca.
L’estil eivissenc demostra també que algunes tendències no sobreviuen per seguir la moda, sinó per mantenir-se fidels a una identitat. Potser per això, quan arriba l’estiu, el blanc torna a imposar-se. No com una imposició estètica, sinó com l’expressió d’una manera de vestir que segueix associant l’elegància a la llibertat, l’artesania i la llum del Mediterrani.
