No tenia previst referir-me a l’eclipsi, però ja que ha passat la dèria gairebé fanàtica, ho faré. Ens van vendre que fins d’aquí a 154 anys ja no en veuríem cap més, però l’endemà ja anunciaven que l’any que ve es podrà veure a Màlaga, Egipte i no sé on més. Sap greu que aquest fenomen de masses, de retruc, ens fes oblidar les llàgrimes de Sant Llorenç, que cada any, amb més o menys intensitat, ens visiten i ens fan gaudir d’un espectacle incomparable. Jo, que soc una mica aficionat als Perseids, he vist tres o quatre estrelles fugaces que em van colpir, molt més que l’eclipsi. A més, les llàgrimes de Sant Llorenç permeten el joc, com ara competir per constatar qui en veu més en una nit. Aquest any, però, no n’he vist cap, suposo que com a càstig per haver-me sumat (encara que mínimament) al rebombori de l’eclipsi, que ha eclipsat els pobres i oblidats Perseids. Llegeixo que aquesta pluja còsmica s’anomena llàgrimes de Sant Llorenç perquè es veuen prop de la data dedicada a Sant Llorenç (10 d’agost) i perquè s’associa a les llàgrimes que va plorar el màrtir en ser cremat en una paella. Però aquest és un altre tema que ara que l’escric, poc abans de dinar, fa de mal dir.
Sessió: No iniciada
