Amb una magnífica actuació col·lectiva i els gols de Mikel Oyarzábal, de penal al primer temps, i Pedro Porro després del descans, la selecció espanyola de Luis de la Fuente li va amargar la festa nacional a França i es va classificar a la final del Mundial, on espera el rival de la semifinal entre Anglaterra i Argentina.
Espanya ja pot dir que compta amb una altra generació daurada, que arriba a la segona final d’una Copa del Món coronada com a campiona d’Europa, que no va necessitar ni el millor Lamine Yamal, perquè la resta dels seus companys va jugar a gran nivell.
Observats des de la grada per Iker Casillas, Carles Puyol, Sergio Ramos, Xavi…la generació que va coronar Espanya a Sud-àfrica, el conjunt de Luis de la Fuente va signar una actuació per a la història. Potser no la més brillant, però sí la més efectiva per deixar a la cuneta el conjunt que més havia espantat.
Mèrit d’un grup de jugadors que sempre va creure en les seves possibilitats, recolzat per l’arrogància dels més joves -als quals no els va importar declarar-se favorits-, i la lliçó tàctica d’un entrenador, Luis de la Fuente, que va capejar el temporal quan va haver d’adaptar l’equip a les condicions físiques dels convocats i no li va tremolar el pols a la banqueta.
Espanya va ser un equip a l’alça durant el torneig i va arribar al moment decisiu amb una idea clara; com anul·lar el gran repertori ofensiu de la selecció francesa.
Perquè, convertits en un clàssic per aquesta generació de jugadors, que ja s’han enfrontat a la penúltima ronda de les tres màximes competicions, els França-Espanya s’han convertit en un joc d’errors, que premia el que menys en faci.
I el primer el va cometre el conjunt de Didier Deschamps als 20 minuts, a la primera irrupció transcendent de Lamine Yamal.
Lamine va dir que era el seu moment i ho va complir. Fins llavors, amb prou feines havia entrat en joc, però va llegir perfectament una pilota a l’àrea, que va agafar mal perfilada Lucas Digne, se’l va anticipar amb el cos i el defensa el va colpejar a la cama. Penal que no va fallar Mikel Oyarzabal, com gairebé sempre, per anotar el seu cinquè gol al torneig i posar la proa cap al Metlife (m.22).
Amb una millor ocupació del camp, ajudes solidàries i determinació en les disputes, La Roja va acabar desactivant una selecció francesa irreconeixible al primer temps, que va perdre per lesió William Saliba, no va disparar més que, alt, per mitjà de Bradley Barcola, ia la qual un oportú tall de Dayot Upamecanova lliurar del segon gol després d’una gran jugada de Lamine i Dani Olmo, que no va poder rematar amb claredat Fabián Ruiz.
No va aparèixer Michael Olise, amb prou feines Ousmane Dembelé i gairebé no va poder córrer Mbappé, a qui Unai Simón, molt atent fora de l’àrea, li va treure una pilota a l’esquena de la defensa espanyola.
Després de l’entretemps, no va reactivar tampoc França, ni l’entrada de Manu Koné, amb la intenció de tenir més la pilota, ni el canvi de Barcola, pràcticament inèdit, per Desiré Doué.
Al contrari, una nova desatenció defensiva va permetre Pedro Porro plantar-se sol davant Maignan, després d’una altra magnífica paret de Dani Olmo i batre Maignan, per posar una distància, abans de l’hora de joc, ja gairebé insalvable, sobretot per sensacions.
França no va tenir pla ni força per forçar la remuntada i, encara que va entrar més en joc Mbappé, fruit del replegament espanyol, mai va fer la sensació d’ajustar el resultat, ni quan una mala sortida d’Unai Simon va deixar Doué amb la pilota i la meta desguarnida. El davanter del PSG la va llançar al cos del porter al seu replegament.
No va deixar que passés gaire més la selecció espanyola. De la Fuente va anar premiant la seva plantilla, va donar entrada a Ferran, Mikel Merino, Pedri, Nico, Llorente…i tots van poder tenir minuts per festejar sobre el camp una classificació històrica entre olés de la grada, per aigualir la festa nacional a França i acabar de frustrar un Mbappé que fins i tot va deixar un lleig cop de colze a Unai.
Espanya és finalista i esperarà rival entre Anglaterra i Argentina, reforçada pel seu joc col·lectiu, el mateix que va anul·lar les individualitats franceses i que, diumenge, al Metlife espera cosir-se al pit una segona estrella.
Fitxa tècnica:
0. França: Maignan; Koundé, Upamecano, Saliba (Lacroix, m.30), Digne (Théo Hernández, m.72); Tchouameni, Rabiot (Koné, m.46); Dembélé, Olise (Chreki, m.72), Barcola (Doué,m.56); Mbappé.
Seleccionador: Didier Deschamps.
2 – Espanya: Unai Simón; Pedro Porro (Marcos Llorente, m.84), Cubarsí, Laporte, Cucurella; Rodri, Fabiàn (Pedri, m.78), Dani Olmo (Mikel Merino, m.78); Lamine Yamal, Oyarzabal (Ferran Torres, m.74) i Álex Baena (Nico Williams,m.84).
Seleccionador: Luis de la Fuente.
Gols: 0-1: m.22: Oyarzabal (p). 0-2: m..58: Pedro Porro
Àrbitre: Iván Barton (El Salvador).
