Diversos ministres van recordar ahir al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ell i el seu partit van recolzar el 2022 l’anomenada ‘llei de néts’, que dóna nacionalitat espanyola a descendents d’exiliats, mentre que el PP va replicar que el Govern la va reinterpretar poc després de ser aprovada.
Ho va dir la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, a més d’assegurar que els seus dubtes sobre aquestes nacionalitzacions no suposen acusar de frau electoral. En aquest sentit, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va reclamar observadors electorals “des de ja” i va advertir que acudiran “a les instàncies que faci falta” de la UE o “el tribunal que sigui” contra el que ella creu que és “enginyeria electoral”.
El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha ironitzat que ell té “la mateixa opinió” sobre aquesta llei ara que la que Feijóo tenia fa quatre anys. En la mateixa línia, Pablo Bustinduy, ministre de Consum, va apuntar que el PP fins i tot portava la ‘llei de néts’ “al seu programa electoral”.
Respecte al fet que Vox encoratgi a suprimir el vot dels milions d’espanyols residents a l’exterior, Bolaños ho va considerar “molt perillós” per a la democràcia.
Un altre ministre, Óscar Puente, va recordar que la proposta del PP per a la ‘llei de néts’ va ser “pràcticament idèntica” a la que es va aprovar, de manera que ara segueixen Vox en una “política de cimbells, por i dubtes”.
Des del Partit Popular s’apunta que el PP el 2022 va recolzar la Llei de Memòria Democràticai i la part que és coneguda com a ‘llei de néts’. A continuació, va afegir que, tot i això, “cinc dies després” de la seva aprovació al Congrés la llei ha estat “reinterpretada”. Es va fer, segons la portaveu parlamentària del PP, mitjançant una instrucció dictada per la llavors directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Sofia Puente, germana de l’ara ministre de Transports i aleshores alcalde de Valladolid.
Mentre la llei només es referia a aquells espanyols forçats a l’exili, segons aquesta instrucció interpretant la voluntat del legislador, passava a poder ser espanyol per la llei de néts “qualsevol que pogués recuperar la nacionalitat”, segons Muñoz.
