Lleida està dins la banda de totalitat de l’eclipsi. Durant un minut, el sol quedarà ocult al 100%. Aquest privilegi ha multiplicat l’interès internacional per observar el fenomen des de Catalunya. El sector hoteler considera que l’eclipsi suposarà una “palanca de transformació turística”. En els punts d’observació més òptims és impossible trobar hotel. Hi haurà negoci. No és la primera vegada que un eclipsi permet treure’n profit a Catalunya. El 18 de juliol de 1860, el sol es va ocultar al nord-est d’Espanya. Les dones de la Fatarella van córrer a refugiar-se a l’església del poble. El capellà va aprofitar l’avinentesa per passar la plateta per resar a Déu que retornés la llum del sol. Aquest cas, recollit al llibre L’home del segle, el va arreplegar l’escriptor Josep Gironès de les converses que tenien les dones al carrer Estret mentre cosien i apedaçaven roba. El 18 de juliol de 1960, la tia Mariana de cal Paio va recordar que tot just aquell dia feia cent anys de l’eclipsi que el mossèn va saber aprofitar per la ignorància de la gent. Però no tothom s’ho va empassar. Un home va advertir que l’ocultació del sol no era cap càstig diví, sinó un episodi astral ben previsible. En aquells temps, els eclipsis encara despertaven controvèrsia. Un dels astrònoms que va presenciar el fenomen de 1860 va escriure que “tot el que els savis han anunciat s’ha complert fins al més mínim detall. L’eclipsi total és una veritat innegable, positiva”. I va fustigar els detractors per “alimentar la superstició”. Oimés!













