Uns operaris del sector de la metal·lúrgia i l’alumini que treballaven fa uns dies a casa d’uns veïns m’explicaven que la seva empresa no dona a l’abast i que ha de renunciar a molts encàrrecs perquè no troba personal qualificat. “La gent jove no es vol dedicar a feines manuals; volen ser funcionaris”, asseguraven. Deu ser així, perquè agents del sector de la climatització, l’electricitat, les energies renovables o l’automatització es queixaven fa no gaire que els manquen un mínim de 4.200 treballadors qualificats cada any a Catalunya i que les empreses instal·ladores podrien contractar, “d’avui per demà”, fins a 19.000 persones. De fet, qualsevol tasca que necessitis d’un instal·lador professional, reparador o fabricant es planteja irremeiablement a setmanes vista, a no ser que la teva proposta sigui prou important com perquè la passin davant d’altres minúcies pressupostàries. I mentre tothom pateix aquesta manca d’especialistes, el Departament d’Educació i FP ha rebut aquests dies fins a 110.509 sol·licituds a tot Catalunya per al primer curs d’un cicle formatiu de grau mitjà o superior, 2.747 més que l’any anterior. No acabo d’entendre aquest desfasament de dades entre oferta i demanda. L’únic que se m’acut és que bona part dels estudiants que fan un cicle o una carrera acabin preparant oposicions en lloc de sortir al mercat laboral. Ho corroborarien els més de 1.500 aspirants de Lleida que han fet aquest cap de setmana els exàmens d’accés a l’oferta pública d’ocupació de la Generalitat. Potser sí que aquells operaris de casa dels veïns sabien de què parlaven.
Sessió: No iniciada
