Molt sovint afloren els problemes del sistema d’administració territorial de Catalunya. Massa organismes i poc eficients. Un dels darrers episodis del mal funcionament de les nostres institucions públiques s’ha donat en el transport adaptat per a persones amb diversitat funcional. Aquestes persones precisen vehicles especialment adaptats, per la qual cosa no poden fer servir els busos de transport escolar. Fins ara, han estat els Consells Comarcals els encarregats de gestionar el transport adaptat amb els diners aportats des del Departament de Drets Socials de la Generalitat. L’increment de costos ha fet que els Consells Comarcals no disposin de prou fons per atendre el servei i hagin reclamat a la Generalitat una actualització del finançament. Drets Socials, al seu torn, ha argumentat que no té més diners per atendre la quantitat que reclamen els Consells Comarcals per continuar gestionant el transport. El problema de la Generalitat també és la manca de finançament de l’Estat. No cal dir que la reclamació de les famílies està del tot fonamentada en la Llei de Serveis Socials de Catalunya que proclama la igualtat i la dignitat de totes les persones per sobre de les seves condicions físiques i psíquiques. Els polítics tenen la mà trencada a fer lleis de les quals l’únic resultat és la multiplicació de nivells d’administració. Però quan han d’arribar els ajuts als ciutadans, sempre falta finançament. No calen tants organismes per gestionar serveis essencials. Quan s’hi posaran a retallar de veritat? O no els interessa?
Sessió: No iniciada
