L’Ajuntament de Lleda ha aprovat la continuïtat de la concessió del servei d’autobusos urbans malgrat que part de l’oposició li’n reclamava la municipalització. Desconec quina és la millor opció, però puc assegurar que el servei dels autobusos de Lleida és deficient. A l’era de la IA, és inconcebible que no puguis dur la targeta del bus al mòbil, que no la puguis recarregar on-line o que no tinguis una app fiable que t’informi d’on és cada vehicle de la línia en temps real per calcular els minuts d’espera. L’autobús no és, ara mateix, una alternativa de mobilitat urbana que pugui competir amb el cotxe privat. Llegeixo la piulada d’un lleidatà queixant-se que va esperar l’autobús en una parada durant 45 minuts, i molt sovint m’expliquen temps de trajecte inversemblants per a una ciutat de la mida de Lleida. I la darrera crítica, el parc de vehicles. Fa pocs dies vaig estar a Milà, ciutat que encara fa circular tramvies dels anys 70, convertits en un atractiu turístic que llueix a les fotografies. Sembla que aquí els volem fer la competència, però sense el mateix encant. Els veïns de Ciutat Jardí i els estudiants d’Agrònoms del matí –els de la tarda no, perquè, incomprensiblement, aquest bus-llançadora només funciona fins a migdia– han de patir un microbús que, segons la matrícula, té una antiguitat de 30 anys. Podem imaginar-ne la comoditat dels usuaris. Municipal o en concessió, aquest no és el servei que mereixem. Potser no calien tants carrils-bici buits, perquè no hi circulen ni els patinets, i sí més carrils-bus. Tenim necessitat de cotxe per anys.
Sessió: No iniciada
