Alcaldes i representants institucionals de la Franja van expressar ahir la seva indignació i preocupació davant el pacte de govern entre PP i Vox que, entre les seves mesures, pretén eliminar el català a l’Aragó. Consideren que es tracta d’una mesura que amenaça la convivència i la supervivència del català i critiquen que s’ha fet des del desconeixement de la realitat del territori. L’alcalde d’Alcampell, Juan Aurín, es va mostrar especialment contundent i va ver una valoració “molt negativa” de l’acord. A més, va refermar la seva intenció de mantenir el català com a llengua vehicular a l’Ajuntament, “on fem els plens en català”. “No penso canviar res i si he d’anar a la presó, hi aniré”, va asseverar.
Així, Aurín va assegurar que les comunicacions públiques “les continuarem fent en català i castellà” i va lamentar el que considera un “nacionalisme caspós” de la ultradreta, a qui va acusar de no entendre que Aragó és un territori multilingüe. “És una molt mala notícia i un fracàs social de l’extrema dreta”, va resumir. Per la seva banda, la presidenta de la comarca de la Llitera, Tania Solans, va traslladar la seva “preocupació” per un acord que, va alertar, “s’ha firmat a Madrid des del desconeixement del territori”. Solans va defensar que el català “no és un problema”, sinó una “riquesa cultural” i una eina “molt útil per al desenvolupament de l’alumnat, tant a nivell personal com professional”, i va etzibar que la mesura “no és una passa enrere, és tornar a una època que a ningú ens agrada recordar”.
L’alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, va dir que l’acord genera una “seriosa preocupació” en matèria lingüística. “El català forma part de la nostra realitat cultural i qualsevol mesura que rebaixi o qüestioni la seva protecció suposa un retrocés clar”, va afirmar. També va apuntar a la seguretat jurídica i va recordar que la protecció de les llengües no és una “opció política”, sinó una obligació legal. Sanjuán va lamentar que dos anys després del 40è aniversari de la declaració de Mequinensa, la llengua torni a ser objecte de “confrontació política” i va opinar que parlar d’imposició és una “fal·làcia” que “no respon a la convivència diària dels pobles de la Franja”. L’alcalde de Fraga, Ignacio Gramún, del Partit Popular, no va respondre quan se li va preguntar sobre el tema.
L’Institut Aragonès del Català, que es vol suprimir avala la normativa de l’IEC
L’Institut Aragonés del Català, una entitat creada a l’empara de la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès, no ha tingut mai pressupost. Només compta amb 20.000 euros de subvenció, amb la qual cosa no disposa ni de personal ni de locals i tot just es pot plantejar fer alguna activitat. Ramon Sistac, professor emèrit de la UdL i originari d’Estopinyà, explica que tot i això l’ens ha fet una única cosa. I important. “Determinar que l’ortografia i la normativa gramatical del català parlat a l’Aragó és la de l’Institut d’Estudis Catalans”. A més, diu Sistac, s’ha publicat al Boletín Oficial de Aragón. L’Institut Aragonès del Català és una de les dos seccions de l’Academia Aragonesa de la Lengua, que també compta amb una altra branca: l‘Instituto del Aragonés. Amb la Llei del Patrimoni Cultural, a més, es va especificar que l’imaginari lapao que es va treure de la màniga l’exconsellera Dolores Serrat corresponia al català i el lapapid a l’aragonès.
