Avui és un dia molt especial perquè celebrem el Dia de la meva Mare, una gran dona que fa 97 ‘takos’. Per això vull rendir el meu més sentit homenatge a la ‘Señora Juanita’, una persona tan meravellosa que em va donar a llum, un pilar indestructible que mai abandona els seus.
Mare només n’hi ha una i ningú com ella ens ha cuidat des que arribem indefensos al món, amb els ulls tancats per no veure tanta injustícia, amb els punys en guàrdia per enfrontar-nos a una societat cruel i plorant pel que se’ns ve a sobre.
Les llàgrimes no signifiquen debilitat, sinó el valor d’un sentiment perquè el destí posa moltes persones a la nostra existència però només les millors romanen per sempre, com una mare. Ella em va ensenyar que la tempesta no es pot impedir però sí sobreviure-hi.
Des dels meus primers passos em va dir que després d’ensopegar-me i caure’m, per més que faci mal, cal aixecar-se i seguir ferm. Les voltes que dóna la vida, però la teva mare sempre hi és. Com les estrelles que encara que no es vegin, continuen brillant.
Una mare és com una estrella fugaç que passa per la teva vida una sola vegada, per això cal voler-la perquè es mantingui la llum. L’amor, com la música, no es veu però se sent i es gaudeix com res a la vida. Per cert, la gran passió que sento per la música li la dec a ella.
Ningú no ha mirat per nosaltres com ella, per això en la maduresa ens toca mimar-la als seus fills, perquè qui no vol la seva mare? Llarga vida i moltes felicitats mami… Oh yeah!
