Continuant amb la tendència que es viu en els últims anys, la celebració d’ahir del Dilluns de Pasqua als espais públics de la ciutat de Lleida, va ser molt poc nombrosa, malgrat que el bon temps va acompanyar durant tota la jornada, i la festa es va fer majoritàriament als habitatges particulars, que sí van bullir d’activitats i brasa amb les reunions de famílies i amics, a més de la moltíssima gent que encara va dedicar la jornada a tornar de les vacances de Setmana Santa.
Al Parc de les Basses, l’indret més habitual de Lleida per menjar la Mona durant dècades, mostrava com en els últims anys un aspecte força desangelat, en part per la pèrdua d’aquesta tradició però també per la impossibilitat de cuinar, una prohibició que va acabar de tirar enrere molts dels que encara hi anaven.
D’aquesta manera, passada la una del migdia, molt poques famílies s’havien apropat i la major part de les persones que hi eren semblaven passar un dia festiu normal aprofitant el sol i la bona temperatura, en parella o en petits grups d’adults o també practicant esport, i sense gairebé canalla.
Així i tot, malgrat que no canviaven l’aspecte general, sí que hi havia uns quants grups amb la Mona sobre la taula i disposats a celebrar amb esperit festiu, amb tot el dinar ja preparat; entre ells, estava la família Rodríguez, de Lleida, més d’una desena de persones que van mantenir la tradició d’anar a dinar a les Basses; “aquest dia venim sempre perquè ens recorda a quan érem petits”, assegurava Ester, que mostrava les dues mones que havia fet a casa i que “estan molt més bones que les comprades”, mentre que els joves es dedicaven a la pilota.
I tampoc hi havia gairebé presència de gent a la canalització del riu, on altres anys es podien veure alguns grups, però no enguany, amb un paisatge pràcticament buit.
Un ambient força diferent es vivia al Parc de la Mitjana, tot i que també amb menys afluència que altres anys, unes 200 persones, i només amb la zona de les taules ocupada. El so de la música i, sobretot, dels infants jugant, era predominant ja des de l’entrada al parc i al voltant de les dues del migdia encara continuava entrant la gent; com a exemple, Jeyson estava acompanyat per tota la seva família, aprofitant també una festa d’aniversari amb els globus i tots els petits gaudint; “ens agrada molt aquest ambient i ja fa uns quants anys que venim”, explicava.
Pel que fa a la demarcació, es va viure la festa al carrer amb més intensitat en algunes poblacions; una de les més multitudinàries va ser a Tàrrega, que va habilitar el Càmping Municipal – Espai Felip Robinat, amb taules, barbacoes per cuinar el menjar i jocs per als infants, aplegant mig miler de persones i tampoc van faltar grups de persones a Balaguer, Cervera, Mollerussa, la Seu d’Urgell, les Borges Blanques, entre les ciutats més poblades, i a tota la resta de municipis i pobles de la demarcació lleidatana.
APLEC MENÀRGUENS
A Menàrguens es va viure una jornada força especial, amb la celebració d’una de les festes més arrelades del municipi: l’Aplec en honor a la Verge de la Santa Creu, que va comptar com a gran novetat amb la recuperació de la Processó de la Santa Creu, desapareguda durant el segle passat, amb el recorregut fins a l’ermita que va acabar amb les tres voltes a l’edifici abans de començar la Missa.
Posteriorment, va començar la ballada de sardanes, amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt, que va interpretar l’Aplec de Santa Creu’, una obra de Francesc Safont.
