Les xarxes socials i l’addicció com el seu “model de negoci”

La sentència d’un tribunal de Los Angeles (Estats Units) que obliga Meta i YouTube a indemnitzar una noia que va desenvolupar una conducta addictiva a les xarxes socials ha posat el focus en la resposta jurídica a l’activitat d’unes plataformes en què, segons els experts, “el model de negoci es basa a crear addicció”.
El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Sevilla Emilio Guichot Reina subratlla que els efectes d’aquest model a les xarxes socials requereixen una resposta interdisciplinària des de l’àmbit jurídic i acadèmic. La demandant, de 20 anys, rebrà una indemnització de tres milions de dòlars perquè un jurat va determinar que es va tornar addicta a les xarxes socials durant la infantesa i, com a conseqüència, ha patit depressió, problemes d’autoestima, ansietat i pensaments suïcides.
Aquesta resolució se suma als EUA a una altra sentència dictada per un jurat de Nou Mèxic que també va trobar culpable Meta d’ocultar informació sobre deficiències a les seves plataformes i pràctiques comercials que facilitaven l’explotació sexual infantil, i va ser condemnada a una multa de 375 milions de dòlars (uns 325 milions d’euros). Emilio Guichot, expert en Dret de la Informació, apunta a la generació per part de les plataformes d’una dependència a les xarxes socials, i no només entre menors, mitjançant l’ús d’algorismes dissenyats per maximitzar el temps d’ús.
“La resposta des de la Unió Europea s’ha de plantejar des de la base d’una normativa que permet actuar sobre els efectes als ciutadans residents al seu territori”, apunta Guichot, que va participar a la redacció d’un projecte de llei de transparència durant el Govern de Zapatero.
Segons Guichot, la sentència nord-americana “no obliga res a Europa”, però són “fonamentals” les qüestions que planteja per poder analitzar cap a on es dirigirà a mitjà i llarg termini aquest assumpte en constant evolució, ja que els sistemes legislatius de cada país podrien afrontar demandes de similars característiques a la de la nord-americana.
Pel que fa a les fórmules que es poden fer per frenar l’addicció, assenyala mesures com la possible prohibició del lliscament (“scroll”) infinit de la pantalla, missatges advertint de l’ús inadequat com amb el tabac, o que els vídeos no comencin sense que l’usuari doni a reproduir.