El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que acompanya la persona al llarg de tota la vida i que afecta principalment la comunicació, la interacció social i la manera de processar la informació. Avui sabem que és més freqüent del que sovint es percep: es calcula que afecta aproximadament 1 de cada 100 persones. Això significa que, també al territori de Lleida, l’autisme és present a les escoles, als carrers i a les famílies, tot i que sovint continua sent invisible.
Com a mare, mestra en actiu, integradora social i membre de l’associació TEA Ponent, aquesta realitat no és només teòrica, sinó profundament quotidiana. L’aula, la intervenció social i la vida familiar mostren que cada persona autista és única, amb necessitats i capacitats diverses. Aquesta diversitat exigeix una mirada flexible, així com una societat preparada per entendre, respectar i acompanyar.
Les dades actuals ens ajuden a dimensionar aquesta realitat. A Catalunya, el nombre d’alumnes amb autisme ha crescut de manera significativa en els darrers anys, amb un increment notable en la detecció i identificació dels casos. Això no implica necessàriament un augment real, sinó una millora en el diagnòstic. Tot i això, encara hi ha reptes importants, com la detecció sovint tardana i la manca de recursos especialitzats, especialment en territoris com les comarques de Lleida.
Les dades sobre salut mental també evidencien una realitat rellevant: l’ansietat, l’estrès i altres trastorns són freqüents en la població general i, en el cas de les persones autistes, sovint apareixen com a condicions associades. A més, existeixen diferències de gènere en el diagnòstic i en la manifestació dels trastorns, fet que ens obliga a revisar i millorar les pràctiques educatives, socials i sanitàries.
També cal tenir en compte els factors socials i econòmics, que influeixen directament en la salut mental i en l’accés als serveis. Diversos estudis apunten a una vulnerabilitat més elevada en determinats col·lectius i a un ús més intensiu dels recursos quan hi ha diagnòstic, fet que posa en evidència la necessitat de sistemes més accessibles, coordinats i adaptats a la realitat de cada persona.
Davant d’aquest escenari, el paper de la societat és clau. Encara avui persisteix estigma al voltant de la paraula “autista”, i massa sovint es jutja des del desconeixement. Cal avançar cap a una cultura de comprensió i respecte, on la diferència no sigui motiu d’exclusió sinó una oportunitat d’enriquiment col·lectiu.
Visibilitzar, informar i formar són accions imprescindibles. Però també ho és escoltar. Les persones autistes i les seves famílies no poden assumir aquest repte soles: és necessària la implicació activa de tota la societat per avançar cap a una millor comprensió i inclusió. Només des d’aquest compromís col·lectiu podrem construir una societat realment inclusiva.
Perquè no són pocs. Són aquí. I comprendre’ls és responsabilitat de tothom.
Neus Serra Balcells
Membre de l’Associació TEA Ponent,
mestra, integradora social i experta en TEA
