L’Associació Cultural La Femosa d’Artesa de Lleida acaba de publicar el llibre ‘Els solcs de l’arada. Records més o menys endreçats’, un recull de textos d’Adolf Costafreda i Castillo (1936-2020), que va ser un dels fundadors de l’entitat l’any 1967, dinamitzador cultural i primer alcalde democràtic de la població del Segrià. Són uns textos –amb gairebé 200 fotografies– explica Felip Gallart a LA MAÑANA, escrits al voltant del 2010, quan Adolf tenia un problema de salut i “va pensar en deixar a la revista alguns articles en cas que ell faltés perquè sabia de les dificultats que tenen les publicacions locals”, tot i que no va morir fins 10 anys després i en aquest període va continuar escrivint moltes més coses.
Gallart destaca que Adolf Costafreda “és el gran folklorista d’Artesa de Lleida, va escriure més de mil pàgines sobre cultura popular: jocs i entreteniments, feines, festes i costums, cuina; va situar al mapa la Vall de la Femosa”, a la vegada que reivindica que figures com ell o Ramon Boleda a Verdú, no gaudeixen de prou reconeixement: “com és que no tenen la Creu de Sant Jordi?; una sèrie de gent de trajectòria impecable que va treballar i donar la cara”. “No és un llibre de memòries, sinó de records”, diu Felip Gallart, afegint que “és un llibre fresc, dinàmic” i que destaca perquè “no mostra rancúnia, no són memòries d’autojustificació”. Així, a través d’aquests petits textos, Adolf Costafreda va relatant com era la vida llavors, des dels seus primers records de postguerra i l’escola, reflectint com anava evolucionant la vida; té molta importància la vida al camp, “perquè ell era un pagès”, i també la seva vida cívica, com a alcalde i la tasca de recuperació de la cultura.
La voluntat de fer el llibre, conclou Felip Gallart, és que “no es perdi tota aquesta tradició i coneixement” i que s’aprofiti el seu treball per fer més recerca, com les gravacions d’entrevistes, ja digitalitzades i arxivades a la Generalitat, que va fer “a moltes persones nascudes al segle XIX i que mostren un català molt diferent que és un tresor”, a més de continuar amb la ingent aportació que va també fer en l’àmbit arqueològic.
