La primavera afavoreix la secreció de feromones, oxitocina, dopamina i noradrenalina (dicten els erudits), hormones relacionades amb l’atracció sexual i que influeixen positivament a l’estat d’ànim. D’aquí s’explica la dita de ‘la primavera la sang altera’ ja que en aquesta època augmenta la lluminositat i la temperatura, es produeixen canvis en la pressió atmosfèrica, floració i pol·linització, els quals es tradueixen en desajustos a les hormones.
Les flors esclaten en colors i els ocells comencen els seus frenètics seguicis. ‘Vaya un ejemplar de primavera’, inclou al seu cançoner Rosendo. “Que grite la flor y que se calle el cardo y todo aquel que sea mi enemigo que sea hermano”, cantaven Lole y Manuel.
La primavera també es pot associar a les idees del renaixement, el rejoveniment, la renovació, la resurrecció i el nou creixement. A la literatura, la primavera representa la joventut, època o fase de l’existència d’una persona en què es diu que és a la ‘flor de la vida’ ja que a la primavera floreixen les plantes, hi ha molts ocells, brilla més el sol, els dies són més llargs i tot sona a simfonia de colors.
Els somnis es desperten perquè tothom té la seva pròpia primavera on l’important és seguir cantant-li a la vida, prenent els dies bons com a dosi de felicitat i els dolents, com a mera experiència. “Qué bonita es la primavera, cuando llega”: és moment per desempolsar el ‘Todo es de color’ de Triana per cantar a la primavera (i a la Prima Vera), mira que ets bonica… Oh yeah!
