Carles Rabassa va guanyar ahir el Premi Sant Jordi a la vetllada de la Nit de les Lletres Catalanes que es va fer al MNAC. El jurat el va guardonar per la novel·la ‘Prometeu de mil maneres’ i al rebre la distinció va dir que per defensar el català cal fer que la llengua “sigui imprescindible” i va afegir que “això els virreis i els titelles que ens governen no ho faran possible mai”.
El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions va ser per l’escriptor barceloní Marc Artigau per ‘Aquest serà el nostre pou’, mentre que el Carles Riba de poesia, amb una dotació de 5.000 euros, va recaure Jaume Coll Mariné, per ‘Com les fulles’. A la gala d’ahir també hi va haver un accent lleidatà perquè el primer Premi Vinyeta FICOMIC, dotat amb 2.000 euros, va ser per la dibuixant Berta Cusó, autora de ‘La conca dels àngels’ (Pagès Editors). El jurat va destacar de l’obra “l’enfocament original sobre un tema universal com és la guerra” i l’autora va agrair que el còmic “entri en un espai com aquest i comparteixi premis i celebració amb la literatura, perquè en forma part”.
El 46è Muriel Casals de comunicació va ser pel programa ‘Club Tàndem’, presentat per Juliana Canet i Marina Porras, i el podcast ‘La contracoberta’, d’Editorial Barceido, presentat per Clàudia Rius. Juliana Canet i Julia Porras van dir que el programa els ha permès unir les dues coses que més els importen, “els llibres i Catalunya”.
L’actriu i traductora Cristina Genebat va guanyar el primer Premi Lo Somni al nou talent literari, dotat amb 10.000 euros, amb la primera novel·la, ‘Sorra’, protagonitzada per tres dones de diferents generacions, mentre que el dramaturg mallorquí Josep R. Cerdà va rebre amb ‘La segona línia’ el primer Premi Àngel Guimerà.
Antònia Carré-Pons va guanyar la novena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025 en català, per ‘La gran família’ (Club Editor), una distinció dotada amb 25.000 euros. El Folch i Torres va ser per Víctor Borràs per ‘Animals que cauen del cel’ i Alejandro Palomas va guanyar el Joaquim Ruyra amb ‘Una veritat’. El Joan Baptista Cendrós va ser pel catedràtic de la Universitat de Yale Paul Freeedman, un nord-americà que ha estudiat a fons la història medieval catalana.
