Vaig cometre la gosadia d’anar a Barcelona la setmana del Mobile World Congress (MWC). El meu atreviment va adquirir proporcions desordenades quan se me’n va ocórrer anar a visitar la Sagrada Família. Fa gairebé cinquanta anys, quan vivíem a Barcelona, anàvem a beneir la palma a la Sagrada Família. Hi havia un ambient familiar. Després de la benedicció del Diumenge de Rams es podia pujar als cloquers i voltar pel temple. Ha canviat tot molt. El santuari ha anat creixent de forma asimètrica al nombre de visitants. La setmana passada, a sobre, va caure aigua per l’amor de Déu sobre Barcelona, però ningú abandonava la cua per entrar a visitar la basílica. Encara sort que els responsables de seguretat van relaxar els controls d’accés per donar aixopluc als visitants xops. El personal d’atenció de la Sagrada Família és d’una amabilitat exquisida. El noi que ens va atendre, es va emocionar quan li vaig demanar l’audioguia en català. Xinesos, alemanys, francesos, anglesos i polonesos eren aquella setmana els visitants més nombrosos, segons el recompte oficial. La bellesa de l’obra de Gaudí és per passar-hi un mes badant. A la creació del genial arquitecte de Reus, s’hi afegeixen aportacions com les de l’escultor japonès Etsuro Sotoo i les de Josep Maria Subirachs, al qual vaig conèixer quan feia el monument al redreçament de la Generalitat a Cervera. En entrar al temple la veu de l’audioguia avisa: “Us recordem que es tracta d’un espai sagrat i us agrairem que hi circuleu amb respecte”. El formiguer és descomunal. No sé si aquest és “l’esperit del monument que s’ha de conservar sempre”, que demanà Gaudí.
Sessió: No iniciada
