No és per res, però quan anem de concert també cal anar predisposat a gaudir de, com canta Alaska, “una gran vida social”. Per això, no concebo aquestes actuacions que es fan en espais on la gent ha d’estar obligadament asseguda i menys si es tracta de rock.
Podria posar molts exemples però només és qüestió de mirar la programació per adonar-se que no és el mateix anar a veure tal o qual artista -no cal esmentar noms- a un teatre o auditori que a una sala o un pavelló. Sense anar més lluny, aquesta setmana hi ha uns quants exemples molt clars d’aquells que en altres circumstàncies no faltaria però per estar assegut i mut millor optar per altres alternatives.
Per això, és preferible comprar-se el DVD, posar unes birritas a refrescar i gaudir-lo a casa amb els col·legues o sol. Quan s’assisteix a un bolo, és important deixar-se atrapar per la màgia de l’entorn, prendre aquesta energia que es desprèn des de l’escenari i tornar-la als músics.
És important estar atent, sense perdre puntada, però també cal parlar i compartir rialles amb molta gent que només es troba en tràngols concertístics. I no siguem puretes perquè la barra del bar també té una importància vital, ja que és l’obrerador a freqüentar per refrescar el gaznate i greixar els eixos.
Totes les begudes alcohòliques recomanen un consum moderat, encara que això queda a mercè de la força de voluntat de cadascú. La qüestió és agafar el punt i deixar-se emportar per la màgia de la música. Tots es poden convertir en astre rei i dir que “soy un sol: salgo y me pongo”.
Els que som ja clàssics en això, en lloc de Navarra cantem allò de ‘No te vayas de la barra’… Oh yeah!














