Fernando Ónega, traspassat aquesta setmana, és un dels periodistes que més directament va viure la transició a la democràcia. En va ser fins i tot protagonista. En el llibre Qué nos ha pasado, España (Plaza y Janés) analitza les claus que van permetre superar els quaranta anys de franquisme de forma pacífica. El fonament va estar, segons Ónega, en la moderació adoptada pels principals partits i els seus líders. Adolfo Suárez va mantenir en secret “nombroses i llargues converses” amb Santiago Carrillo, gràcies a les quals el PCE va admetre la bandera roja y gualda com a símbol de l’Estat, la monarquia i el rei Joan Carles. El periodista estableix aquest episodi com “un pas fonamental en la normalització política”. El segon partit que es va moderar va ser el PSOE. Al principi de la transició Felipe González havia viatjat a Moscou on va firmar una declaració conjunta contra l’OTAN amb el Partit Comunista de l’URSS. Explica Ónega que el PSOE va rebaixar el seu radicalisme de “forma espectacular” i cita una frase de Felipe González: “Preferiria que em donessin una ganivetada en el metro de Nova York a les deu de la nit abans que viure trenta anys amb absoluta tranquil·litat i seguretat a Moscou”. El tercer líder, destacat per Ónega com a clau per a la transició, va ser Manuel Fraga, que va contenir la derechona amb la transformació d’AP en PP, un partit homologable i homologat a les dretes europees. Són lliçons de la història que convé no oblidar. La manera d’avançar sempre és la moderació. Mai la radicalitat.
Sessió: No iniciada
