Lara Magrinyà, compositora, pianista i cantant del grup L’Arannà, viu un moment de consolidació artística i el seu treball, amb protagonisme de l’obra de Mercè Rodoreda, es podrà veure el 14 de març a les 23 hores al festival ‘Mud’.
Magrinyà arrossega una trajectòria acadèmica centrada en la interpretació pianística, encara que avui en dia centra la seva voluntat a desenvolupar-se com a cantant i continuar creixent amb el seu projecte de cançons originals.
En finalitzar la seva etapa formativa, tant ella com la seva companya de duet i parella, Anna Sala, van viure un canvi vital important: la sensació d’un vuit creatiu i frustració per no poder tenir els mateixos espais d’estudi i exploració artística. De la necessitat de continuar creixent, neix el seu grup: L’Arannà. Magrinyà es va adonar ràpidament de què un projecte tan ambiciós requeria una dedicació plena, a més que, inicialment, no era sostenible econòmicament. Lara Magrinyà i Anna Sala creien fermament en el seu projecte, però, per fer-lo possible, van haver de renunciar a diferents coses. Ambdues van haver d’anar a viure a casa dels pares de Sala. Gràcies a aquesta decisió, van poder destinar el que abans era el cost del lloguer al seu projecte. A conseqüència d’aquest sacrifici, avui en dia la parella pot viure del seu grup.
La proposta musical de L’Arannà es caracteritza per la fusió del pop, l’electrònica i la literatura. El seu primer disc, (‘La Salamandra‘) sorgeix directament de textos de Mercè Rodoreda. Elecció que respon a la importància que li donen a les lletres. Als seus inicis, les cantants no tenien gaire experiència en el terreny de la composició. Davant d’aquest obstacle, van decidir adaptar un conte popular a la mètrica musical. Aquesta idea va marcar la idea central del seu disc i va marcar un nou mètode de treball que era exclusivament seu.
El procés creatiu que segueix actualment Lara Magrinyà consta de, partir d’un marc conceptual previ que, defineix cap a on vol orientar el projecte. Al seu primer disc -La Salamandra- aquest marc era l’obra de Rodoreda, mentre que el seu segon treball s’inspira en la música tradicional de les Pitiüses, concretament en el cant redoblat. Aquest concepte inicial, que pot començar amb una idea molt més ‘general‘ serveix com a guia per la composició musical i la construcció de les lletres.
La formació musical que precedeix les dues cantants ha tingut un paper molt important en el desenvolupament de L’Arannà. Magrinyà assegura que inicialment van haver d’allunyar-se d’aquesta base per reproduir esquemes previsibles. Actualment, aquesta perspectiva ha canviat, ja que ha estat aquesta base clàssica la que li ha permès entendre la música amb més profunditat. La combinació de coneixement teòric i voluntat d’experimentació defineix el projecte i destaca la capacitat de L’Arannà per innovar i créixer a dintre del panorama musical.
Davant del panorama musical actual, L’Arannà vol llançar un missatge de crítica. En referència al ritme accelerat de produir contingut, el grup vol apostar per un model de creació més pausat i artesanal. Cada decisió és fruit d’un procés reflexiu, que es veu reflectit especialment en el directe. L’eivissenca afirma que els concerts els hi permeten crear una connexió directa amb el públic.
Lara Magrinyà evita definir-se amb una etiqueta en concret. Si hagués de destacar alguns trets com a artista, assenyala “el lirisme, l’atenció al context i l’experimentació constant”.
Tot i aquests obstacles, L’Arannà es troba en una fase d’evolució, amb nous formats, autoproducció i una escala de treball més gran, mantenint sempre com a base el treball conjunt de les dues integrants.
L’Arannà ens deixarà gaudir d’elles a Lleida, al festival de Músiques Disperses a la nit.
