La colònia de voltor negre al Pirineu s’ha consolidat amb el naixement de dotze nous individus durant el 2025. Cal tenir en compte que aquesta espècie va desaparèixer de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Segons les dades de la Fundació Trenca, entitat que desenvolupa un projecte per a la seva preservació amb la col·laboració d’Endesa, l’any passat es van mantenir 66 exemplars a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, situada a cavall entre els Pallars i l’Alt Urgell. Aquests registres suposen un rècord per a la colònia catalana, tenint en compte, a més, que l’èxit reproductor entre l’octubre de 2024 i el setembre de 2025 ha estat superior a la mitjana dels últims 15 anys, amb una taxa de vol del 71% i la productivitat del 63%.
De les 19 parelles reproductores que hi ha a la Reserva de Boumort van néixer 13 polls, dels quals 12 van arribar a volar (el tretzè va desaparèixer del niu als 84 dies d’edat). Tots van ser marcats amb anelles metàl·liques i a 3 individus se’ls va instal·lar un dispositiu GPS per conèixer amb més detall els seus moviments.
D’altra banda, si es té en compte el nombre total de voltors detectats al llarg de l’any passat, la colònia actual estaria constituïda per 66 exemplars residents, amb 40 individus fixos i 26 flotants. A banda, n’hi ha 44 que han nascut a la colònia, 14 que han estat reintroduïts i la resta són d’origen exogen (5 ibèrics i tres francesos). Així, després d’una lleugera tendència poblacional negativa observada els anys 2020 i 2021, actualment l’evolució és positiva i la colònia catalana ha assolit un registre rècord.
La reintroducció del voltor negre es duu a terme amb la finalitat de connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees per millorar-ne la diversitat genètica i, en conseqüència, reduir el risc d’extinció de l’espècie. Pel que fa al monitoratge dels seus moviments, permet tenir èxit en la reproducció i, fins i tot, identificar amenaces. De moment s’han assolit alguns dels objectius del projecte, tenint en compte també que aquestes espècies tenen un paper clau en el funcionament de les cadenes tròfiques. Així, amb l’eliminació de cadàvers al camp es converteixen, en definitiva, els sanitaris de la muntanya.
Punts d’Alimentació Suplementària
Més enllà del seu establiment a Boumort, l’objectiu és estendre la colònia a altres punts a l’oest del Pirineu, motiu pel qual hi ha tres Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) i un d’específica (PAE), canyets des dels quals la Fundació Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres ocells. La creació i gestió dels PAS és l’aspecte del projecte que s’ha fet possible mitjançant la participació d’Endesa des de 2013.
Al llarg de l’any s’han abocat, entre els quatre punts, un total de 15.145 quilos de carronya. Des d’aquests PAS es prepara un aliment específic adaptat a les diferents espècies necròfagues: peces petites —sobretot guatlles, vísceres, potes de xai i restes de pell i greix— que es distribueixen estratègicament pel recinte. A més, els voltors contribueixen, indirectament, a un important estalvi de CO₂, ja que es redueix la necessitat d’incinerar els animals morts. Concretament, el 2025, l’estalvi equivalent al volum de carronya aportada va ser de 4.301 quilos de CO₂.
Regeneració de la colònia
Des de l’any 2020 s’han impulsat mesures per augmentar la dispersió de la colònia de voltor negre a la reserva de Boumort. Aquestes han consistit a reduir les aportacions de recursos tròfics a la zona del centre per, paral·lelament, augmentar la disponibilitat de carronya a la perifèria mitjançant l’ampliació de la xarxa de Trenca. Gràcies a la potenciació dels punts d’alimentació a l’extraradi s’aconsegueixen beneficis per la població flotant d’individus joves i en dispersió i se’n facilita el seguiment.
Com és esperable, augmenta el percentatge d’individus nascuts a Boumort mentre que disminueix el d’exemplars reintroduïts. Aquest fenomen es deu al fet que els individus de més edat van morint, dispersant-se o desapareixent per diferents motius, i a poc a poc s’espera que siguin reemplaçats per exemplars nascuts a la colònia o per voltors exògens reclutats. D’aquesta manera, en comparació amb les dades de l’any 2021, augmenta el percentatge d’individus fixats (55%) i disminueix el percentatge d’individus flotants (45%), tot i que cada vegada s’incorpora un nombre més gran de polls nascuts a la colònia.
Les dades apunten cap a la necessitat d’aplicar mesures que incrementin la presència d’individus flotants i n’afavoreixin l’arrelament al territori, amb l’objectiu de garantir en el futur la reposició de parelles o d’exemplars que, per envelliment o altres causes de mortalitat o desaparició, vagin reduint l’actual estoc reproductor. Aquestes accions, i la col·laboració amb Fundació Trenca, s’emmarquen en el Pla de conservació de la biodiversitat d’Endesa, en marxa des de 2012. Les tasques de gestió de la població de voltor negre al Pirineu estan promogudes pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Mentrestant, la Fundació Trenca és la responsable del seguiment i de la gestió dels punts d’alimentació suplementària (PAS) i específica (PAE), que tenen l’objectiu de maximitzar la productivitat de l’espècie.
