El Museu Morera va acollir ahir la presentació de la novel·la ‘La ciutat de les llums mortes’ (Destino), de l’escriptor andalús David Uclés, que va guanyar el Premi Nadal. Convertit en un fenomen literari després de ‘La península de las casa vacías’ (2024), que va vendre més de 300.000 exemplars, i aquest premi Nadal, David Uclés explica que “el llibre sorgeix de la beca Montserrat Roig, que busca que s‘escrigui una història que honori la història literària de la ciutat”. Així, va passar sis mesos a Barcelona, “per conèixer-la de primera mà” i va començar un relat que té com a protagonistes un centenar d’artistes “d’allà o que han passat per la ciutat i li han donat forma”, per acabar construint “una carta d’amor a la ciutat, un homenatge”.
D’aquesta manera, fent ús del seu particular realisme màgic, Uclés comprimeix la història mil·lenària de Barcelona per concentrar-los en un sol dia en què es van trobant aquesta vuitantena de creadors, des de Carmen Laforet, a Pau Casals, Gabriel García Márquez, Montserrat Caballé, George Orwell, Sílvia Pérez Cruz, Rosalía, Simone Weil o el lleidatà Enric Granados, entre altres.
La història arrenca amb una apagada de llum a la ciutat, tant l’artificial com la solar, durant un dia, el que provoca que tots aquests personatges tornin a la vida, des dels seus diferents temps, per intentar com es pot recuperar la llum perduda, una metàfora dels temps foscos que vivim actualment i del potencial que té l’art, que es converteix d’aquesta manera en una mena de salvació d’aquesta foscor; “sempre ha sigut una eina per canviar les consciències i per canalitzar les emocions de la societat, i també per mostrar realitats diferents o la mateixa però amb uns altres punts de vista, i ajuda a entendre que la realitat és gris, ni blanca ni negra”. A més, diu que “és la meva novel·la més militant, per això no hi ha polítics, perquè l’art té més força que els discursos polítics”.
Pel que fa al seu èxit amb les dues últimes novel·les –tercera i quarta de la seva trajecòria– i la possibilitat que això afecti a la seva producció posterior, Uclés deia que de moment no ho ha pogut comprovar, perquè tenia les dues escrites abans de publicar, però que és un escriptor que no pateix; “és el plaer de la meva vida”. De fet, destaca, “estic il·lusionat perquè a partir d’ara tindré lectors”.
David Uclés explica que la seva literatura “és més d’imatges que de personatges” i que intenta crear escenes; així, considera que és molt traslladable al format audiovisual. De fet, ‘La Península de las casas vacías’ ja s’està fent una sèrie i espera que algun director es decideixi amb aquesta, tot i que entén les dificultats de portar a la pantalla una història amb tants personatges.
Pel que fa a futures publicacions, Uclés diu que ja té al cap una nova història, “la tinc força estructurada però ni una frase escrita”, i els propers dos anys s’instal·larà uns mesos a Venècia i després a Praga per escriure-la; “necessito ciutats fredes, on plogui, no conegui a ningú i el seu idioma sigui difícil; i Praga encara té aquesta aura decadent, bohèmia i té uns referents que m’agraden”, explica, afegint que “és una novel·la que no vull que se situï a cap lloc, ni a cap època, sense referents històrics i amb personatges sense nom, que tot sigui fruit de la meva imaginació”.
