Avui fa just un mes em van fer un cateterisme a l’Hospital Arnau de Vilanova. Encara no fa un any no sabia ben bé que era això del cateterisme, fins que li’n van fer un a ma germana, en aquest cas a Barcelona. Aquesta vegada, i a causa d’una angina de pit, em va tocar a mi sotmetre’m a aquesta tècnica mèdica, que ha suposat un pas de gegant pel tractament de malalties del cor. Gràcies al cateterisme, no cal que t’operin a cor obert per, per exemple, aconseguir que una artèria obturada torni a funcionar.
4Tot va venir perquè feia uns dies que, quan caminava per una pendent, com la del carrer Salmeron, em cansava, malgrat les meves cames volien anar a una velocitat més gran de la que em permetia la respiració. I a més, notava una pressió molesta al pit que em va portar a pensar que alguna cosa no estava funcionant bé en el meu cos. Així que vaig demanar hora al cardiòleg per intentar poder aclarir que s’estava amanint en el meu interior. Tanmateix, la nit abans de la visita al cardiòleg, em vaig començar a notar un lleu formigueig al braç esquerra, que em va fer anar sense dubtar-ho al CUAP de Prat de la Riba. Suposo que a l’explicar els símptomes que estava notant, em van agafar de seguida. Tenia la tensió pels núvols, em van fer un electrocardiograma i una analítica cardíaca. Allí estava jo: en un box en observació, escoltant, de forma involuntària, les consultes mèdiques que passaven en aquell moment per Urgències.
No sé si el que vaig escoltar en aquella hora i escaig que vaig estar en la llitera serveix de síntesi del què és estar una nit a Urgències pels professionals mèdics. Suposo que hi ha nits de tot, més mogudes i més tranquil·les. Però amb el que em vaig quedar és amb la humanitat i paciència dels treballadors sanitaris d’aquell torn. Que a la 1 de la matinada et vingui una persona que fa “sis mesos” que pateix mal d’esquena, i que vingui, precisament, a aquella hora per veure si se li pot fer alguna cosa, és mostra que hi ha gent no utilitza els serveis sanitaris com cal. El servei d’Urgències són per això, per a les urgències. I quan no, hi ha els centres d’assistència primària (CAP) que poden atendre aquest tipus de patologies, durant el dia. També em va xocar el cas d’una persona que se li havia curat una ferida la nit de Cap d’Any, i que venia, més d’un mes després, a la 1 de la matinada, a veure si se li podien treure els punts, demanant alhora “perdó” de no haver anat abans al CAP perquè els hi traguessin “perquè se n’havia oblidat”.
En els dos casos, els professionals sanitaris van combinar la professionalitat i la pedagogia per donar una solució òptima als pacients que, pel que vaig sentir rere la cortina, van marxar satisfets i reconeixent que podrien haver actuat amb més responsabilitat.
Al final, el metge d’Urgències que em va atendre em va enviar cap a casa, que estigués tranquil, perquè tant l’electrocardiograma com l’analítica havien sortit bé, però que l’endemà no faltés a la cita del cardiòleg. Doncs així va ser. Allí estava l’endemà amb el cardiòleg, explicant-li el cansament i la pressió al pit que notava quan caminava en pendents. Em va fer una ecografia i, tal i com ell ja sospitava, tenia una angina de pit, amb una artèria quasi obturada i, una altra, que anava pel mateix camí. Una malaltia que, malgrat no tenir uns nivells alts de colesterol, m’ha pogut venir, en part, per “causes genètiques”, em digué el cardiòleg.
En qualsevol cas, aquell mateix matí entrava a Urgències de l’Arnau per sotmetre’m, l’endemà, a un cateterisme. Una intervenció que, el mateix pacient, pot veure a través d’un monitor, en directe. Em van posar un tubet finet i flexible en una vena de la mà, que la fan arribar fins a la zona que els interessa del voltants del cor. A través dels raigs X, els metges veuen la intervenció, i hi incorporen dos stents (com uns petits motlles), per eixamplar l’arteria obturada, i permetre la circulació de la sang. A partir de llavors, toca sotmetre’s a una medicació per tal que aquests stents puguin seguir fent la seva funció, controlar la tensió, i eliminar tot allò que tapona les artèries.
Aquesta impressionant tècnica mèdica, va anar en tot moment acompanyada de la professionalitat, humanitat i amabilitat de tot el personal mèdic de l’Arnau, que em va atendre dels del primer fins al darrer moment d’estada en aquest hospital. Gràcies, moltes gràcies a metges, infermeres i zeladors, que es deixen la pell per donar-ho tot, amb unes condicions de treball que podrien ser bastant millors. Amb boxes i passadissos d’Urgències desbordats de pacients. Amb plantes hospitalàries pràcticament sense llits disponibles… Però, no han ampliat l’Arnau amb nous edificis? I per què encara aquesta massificació? No s’entén…
En qualsevol cas. Per ara sembla que tot va bastant bé. Ja no tinc aquella pressió al pit, i tampoc em canso quan camino amb pendents. Ara toca fer revisions periòdiques. Això sí: el cardiòleg em va dir que vaig fer bé de no badar, i de demanar aviat consulta mèdica quan vaig començar a notar els símptomes que indicaven que alguna cosa no funcionava. Així que, només us puc dir, que si de repent us fa mal alguna cosa, no badeu. Aneu al metge.
