President, no posi les urnes!

Que la situació política a Catalunya és atípica és un fet (també ho és a Espanya) perquè són dos països que s’han acostumat a no tenir pressupostos. I això és greu perquè d’aquesta manera només es pot anar fent la viu viu amb ampliacions de crèdit que no resolen res. Tal com estan les coses ERC no té cap intenció d’aprovar els pressupostos perquè l’Estat també es nega que Catalunya pugui recaptar l’IRPF. I aquí rebobino cap enrere. Concretament cap a l’estiu del 2024, quan va sortir per televisió la portaveu dels republicans per anunciar que donarien suport a la investidura de Salvador Illa. Van dir que Catalunya tindria un “concert econòmic solidari” i que a partir del 2026 la Generalitat recaptaria l’IRPF. I és evident que ni l’una ni l’altra cosa s’han complert. De concert econòmic no n’hi ha cap (perquè el nou sistema de finançament no treu Catalunya del règim comú) i de recaptació de l’IRPF menys. Només cal llegir el que van dir fonts del Ministeri d’Hisenda dissabte passat, que afirmaven de forma taxativa que sempre han traslladat a ERC la seva negativa a què Catalunya recapti el 100% de l’IRPF. Amb aquestes cartes sobre la taula no és estrany que Junqueras, sempre murri, es negui a aprovar els pressupostos que li posa sobre la taula el PSC perquè ni l’una ni l’altra proposta han prosperat. I tanmateix el país necessita pressupostos. Què podria fer Salvador Illa un cop els comptes arribin al Parlament i ERC s’hi posi de cul? Els manuals polítics diuen que en aquest cas s’ha de convocar eleccions. De fet, estratègicament parlant, el PSC té l’avantatge que ni JxCat ni ERC tenen candidat. Els primers perquè Puigdemont encara no pot tornar de l’exili i els segons perquè Junqueras està inhabilitat. Seria el moment perfecte perquè Illa tensionés la corda i forcés una convocatòria per posar el país en la disjuntiva d’elegir entre el PSC o Aliança Catalana (perquè la resta de partits quedaran desdibuixats). Però aquí qui avança eleccions perd. Li va passar a Artur Mas el 2012, que va perdre deu diputats, i li va passar a Pere Aragonès el 2024, que va perdre bous i esquelles. Per aquesta regla de tres, i parafrassejant a la inversa Carme Forcadell, a Salvador Illa li aconsellaria: “President, no posi les urnes!”