Una de dues: o algú ha esporgat molt bé els documents desclassificats, o els papers secrets tenien poca cosa secreta. De tot el que s’ha remenat fins ara dels documents desclassificats del 23F no ha aparegut res de nou. L’únic aspecte inesperat que ha sorgit de les primeres vint-i-quatre hores de desclassificació ha estat el clamor de la dreta perquè retorni a Espanya el rei emèrit. A manca de revelacions documentades per poder sucar pa, ens haurem de conformar amb la narració d’anècdotes explicades pels periodistes que van viure en directe l’assalt al Congrés de Diputats. Per exemple, Miguel Ángel Aguilar, que va ser director de Diario 16, estava dins de la Cambra quan va irrompre Tejero, pistola en mà. Durant les hores de captivitat, Miguel Ángel Aguilar va coincidir a l’urinari amb el general Gutiérrez Mellado, vicepresident del Govern i ministre de Defensa. En el marc reservat de la bescambra, el coratjós militar va fer veure al periodista que l’ocupació del Congrés no tindria èxit. La manca d’uniformitat delatava un reclutament desbaratat. Uns guàrdies anaven amb gorra i uns altres amb tricorni. El calcer també era distint. N’hi havia que duien botes i altres sabates. L’armament era barrejat. Uns muntaven subfusells i altres cetmes. Tot plegat delatava un desordre en la cadena de comandament que acabaria amb un campi qui pugui. Així va passar, amb la tropa colpista saltant per les finestres de l’edifici de la Carrera de San Jerónimo. Un altre detall que va evidenciar la poca consistència de la temptativa militar és que alguns dels guàrdies civils van pagar les consumicions que van fer al bar del Congrés durant l’ocupació.
Sessió: No iniciada
