L’associació ILGA-Europe alerta de l’augment de lleis a Europa que “criminalitzen i silencien” la comunitat LGTBI. L’informe anual publicat aquest dijous per l’organització assenyala que els atacs contra el col·lectiu han evolucionat cap a una “supressió sistèmica de la dissidència i de les llibertats individuals” i avisa que s’ha consolidat un model de “governança autoritària” que persegueix el col·lectiu a través de la criminalització, amb lleis com la del govern de Viktor Orbán que va prohibir la manifestació de l’Orgull l’any passat. “Europa ha entrat en una nova fase en què les eines per suprimir la dissidència es despleguen a gran escala, amb les persones i organitzacions LGTBI entre els objectius principals”, ha alertat ILGA.
“La criminalització de les persones LGTBI i, més específicament d’activistes, està guanyant un impuls alarmant a la regió. Malgrat els diferents sistemes polítics, els governs estan desplegant eines jurídiques i narratives sorprenentment similars per suprimir la visibilitat, l’activisme o els drets bàsics”, indica l’informe de l’organització.
Entre d’altres, ILGA denuncia els procediments penals oberts per un tribunal de Turquia contra diversos activistes i periodistes o la investigació contra l’alcalde de Budapest com a organització de l’Orgull, per la qual va acabar multat el gener del 2026 “sense judici”.
L’informe també denuncia que Rússia ha designat com a “extremista” el “moviment LGBT internacional” i que, a conseqüència, les persones corren el risc de “responsabilitat penal per la seva presumpta participació en activitats relacionades amb el col·lectiu” i que les organitzacions han sigut obligades a desaparèixer “en virtut de la legislació sobre extremisme”.
“Els fets registrats el 2025 no apunten a una sèrie de retrocessos desconnectats, sinó a la consolidació d’enfocaments jurídics i administratius que han anat evolucionant a Europa i a l’Àsia central en l’última dècada”, apunta ILGA.
Segons l’organització europea, en diferents països es repeteixen instruments similars com l’ús del dret penal per perseguir la “propaganda o l’extremisme”, “l’ús indegut de facultats administratives que condueixen al tancament d’organitzacions” o l’eliminació “de les persones trans, intersex i no binàries de la vida pública mitjançant esmenes constitucionals que defineixen el sexe en termes estrictament biològics”.
ILGA també lamenta l’augment de les restriccions a la llibertat de reunió “justificades per la protecció de la infància o l’ordre públic, com va passar a Hongria el juny passat amb la manifestació de l’Orgull.
“En conjunt, aquestes mesures restringeixen qui pot organitzar-se, expressar-se, reunir-se o ser reconegut legalment a la vida pública, redefinint les condicions de participació cívica”, assenyala l’organització.
Rebuig de les polítiques de Vox a Espanya
Per contra, l’informe també fa valdre que en diferents països europeus s’han adoptat mesures legislatives o judicials “que reforcen les proteccions o reverteixen polítiques discriminatòries anteriors”.
En aquest sentit, ILGA destaca que, a Espanya, diversos parlaments autonòmics -com el de Catalunya- han rebutjat “els intents del partit d’extrema dreta de Vox de desmantellar els marcs d’igualtat”. “Això demostra que les institucions democràtiques encara poden actuar amb determinació per defensar els drets quan existeix voluntat política”, conclou l’anàlisi de l’organització.
