Un total de 21.374 professionals del camp, dels quals més de 9.500 lleidatans, estan cridats a votar el pròxim divendres 27 de febrer en les eleccions agràries, uns comicis que arriben amb el sector vivint una etapa complicada i immers en una crisi sanitària sense precedents amb la irrupció de la pesta porcina africana, la dermatosi nodular contagiosa o la grip aviària. Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Asaja, Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) i Assemblea Pagesa, que s’hi presenta per primera vegada, es disputaran la representació del sector en els òrgans de govern.
La Generalitat aspira a superar el 50% de participació i, per això, hi haurà 430 meses repartides per totes les vegueries catalanes. A la de Lleida hi haurà 121 taules i a l’Alt Pirineu i Aran, 135. En les anteriors eleccions, celebrades el 2021, la participació es va situar en el 35% i el vot només va ser telemàtic. Per obtenir representació és obligatori obtenir, com a mínim, el 15% dels vots. La campanya va començar el passat 12 de febrer amb la penjada de cartells i des de LA MAÑANA parlem amb els diferents sindicats i organitzacions que s’hi presenten perquè ens desgranin els eixos de les seves candidatures.
Unió de Pagesos és actualment qui té més representativitat a la Taula Agrària amb set membres. La seva coordinadora, Raquel Serrat, defensa que el sindicat se centra en la protecció de la petita i mitjana explotació i assegura que és vital blindar el sector davant l’especulació de l’aigua i la terra. Serrat també va presentar una iniciativa vinculada a la nova PAC: una prima de compensació de 6.000 euros per titular d’explotació.
Segons explica, aquesta ajuda no aniria lligada a la producció, sinó al valor que aporta el pagès pel simple fet de gestionar i actuar sobre el territori. Des de JARC, el seu president, Joan Carles Massot, va explicar que el full de ruta se centra en l’aposta per l’agricultor professional, en el relleu generacional, en la resiliència climàtica i sanitària i en l’estabilitat dels mercats. L’organització també va reivindicar el seu paper per aconseguir el suport suficient per superar les crisis actuals. “És una oportunitat sectorial històrica”, va afirmar Massot.
Al seu torn, el president d’Asaja Catalunya, Pere Roqué, va explicar que l’eix prioritari de la seva proposta és l’erradicació de la fauna salvatge i cinegètica. L’organització sosté que aquesta és la causa principal de la propagació de malalties, citant específicament la dermatosi nodular, la PPA i la grip aviària. Davant el repte d’assolir el 15% dels vots necessari per obtenir representativitat a les taules sectorials, Roqué es va mostrar confiat. “No és que creguem que l’assolirem, és que l’assolirem”, va reblar.
Des d’UPA, el van criticar el sistema, que qualifiquen de “bèstia i animal” i la burocratització que pateix el sector. Així, el seu model es basa en “tornar a recuperar l’agricultura familiar, que és el que sempre hem defensat”. Des d’Assemblea Pagesa, que debuten en els comicis, van afirmar que “si volem que hi hagi pagesia s’han de canviar les regles del joc, tornar als petits productors i apostar per produccions ecològiques”.
Sobre la petició de vot nul de Revolta Pagesa, les diferents organitzacions es van mostrar crítics i van assenyalar que “l’agricultura de casa nostra no està per jocs” i van afegir que “demanar el vot nul és fer un flac favor al sector”. Des d’Asaja, Roqué es va mostrar confiat d’assolir el 15% per tenir representativitat. “No és que creguem que l’assolirem, és que l’assolirem”, va reblar.
