Me n’alegro de la recuperació del president i la seva tornada a les funcions que li pertoquen. Feta aquesta al·lusió valorant que hi ha qüestions personals que estan per sobre de la política, vull reflexionar sobre les paraules que va pronunciar el dilluns passat al incorporar-se al seu despatx. Des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, va manifestar que “venen mesos importants, decisius per al futur de Catalunya” i “és l’hora de convertir els bons desitjos per al país en compromisos reals”. “Sé el que Catalunya necessita; sé el que els catalans i catalanes reclamen, sé el que cal fer i ho farem”, va dir. Perfecte, res a dir, però es va deixar el més important el “com ho farem” i “amb que ho finançarem”. No n’hi ha prou amb bones intencions, hi ha que concretar la ruta que se seguirà i com i qui pagarà, perquè els reptes que tenim no són qualsevol cosa, rodalies, alta velocitat, transports, altres infraestructures, habitatge, educació, i sanitat. La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet públic que el dèficit, només del manteniment de la xarxa viària, ha passat de 9.453 milions d’euros el 2022 a 13.941 en l’actualitat. Considerant que el model de finançament no es canviarà, farem una reflexió sobre les altres dues vies que la Generalitat té per obtenir recursos, l’emissió d’actius de renda fixa i la subscripció de nous crèdits. Pel que fa a l’emissió de títols la Generalitat no els pot emetre perquè va incomplir les condicions que va establir la Comissió Delegada d’Afers Econòmics (CDAE) el 2024. Aquestes condicions eren que l’exercici no s’havia de tancar amb dèficit, i ho va fer amb el 0,41%, ni tampoc amb un deute del 19,5% del seu PIB, és va superar aquest percentatge fins arribar al 29,7%. Agafem el PIB que estima l’Institut Nacional d’Estadística perquè el control s’exerceix des de Madrid i resulta que el deute de la Generalitat el 2024 era d’uns 90.000 milions d’euros en números rodons.
Es pot pensar que una mala gestió va ser la que va generar aquestes desviacions, però no, són estructurals pel model de finançament insuficient per poder atendre les necessitats d’un modern estat del benestar. Tanmateix, hi ha una qüestió important, el deute de la Generalitat és un deute de l’Estat i si jo, Estat, controlo el deute de les Comunitats Autònomes tindré més marge per endeutar-me jo (igual passa amb els ajuntaments).
És evident que només li queda a la Generalitat la via de l’endeutament, crèdit bancari, per poder buscar nous recursos al no poder emetre, tal com hem comentat, renda fixa. I com gestiona la Generalitat aquest crèdit? El primer que hem de dir d’entrada és que la Generalitat té un límit per demanar a les entitats financeres nous crèdits, i segons la CDAE, per cobrir una part del dèficit de 2024, aquest límit és de 292,75 milions. I això és el que ha fet el govern català formalitzar crèdits bancaris per aquest mateix import. Resulta, però, que la Generalitat al marge de crèdits que té formalitzats amb el Banc Europeu d’Inversiones per inversions específiques, l’estiu passat va refinançar 3.500 milions d’euros del deute pendent amb el Fons de Liquiditat Autonòmic canviant el creditor, de l’Estat va passar el deute a la banca privada baixant el tipus d’interès però perllongant l’amortització amb la qual cosa el total d’interessos puja.
Amb tot aquest context financer com es pagarà el que diu el president que sap que s’ha de fer? Ha de canviar aquesta modalitat de retòrica política perquè no es pot confondre a la ciutadania.
