La residència per a la gent gran d’Adesma, a la Bordeta, té el bon costum de comprar els diaris locals i llegir-ne les notícies als usuaris perquè, si és el cas, estiguin informats. Entre ells està l’Antonio Díaz Arias, que després reaprofita el paper dels diaris i fa tota mena d’utensilis, com ara catifes, tapets, fundes d’ampolles, canastres, polseres, cortines i altres. L’Antonio recicla el paper i, sobretot, s’entreté i dedica hores a fer alguna cosa productiva.
“Encara no he vist un euro d’això, però tampoc ho faig per vendre-ho, sinó per passar una bona estona”, afirma aquest home de 94 anys, nascut a Estepa (Sevilla) i que va arribar a Lleida fa més de 70 anys després de fer el servei militar a Girona. Tot i la seva longevitat, la seva afició per l’artesania és recent, de fa tres anys, quan es va traslladar a la residència de la Bordeta per acompanyar la seva esposa, la Conchita Prieto. La seva habilitat, però, li ve de família. El seu pare feia objectes amb espart i ell recorda la tècnica, que aplica ara al paper de diari. Quan s’hi fica, deixa en evidència que fa la feina amb estimació. L’Antonio retalla les planxes de dues pàgines de les publicacions i en fa tres bocins estirats, que enrotlla i utilitza com a cordes, trenant les peces i donant-li la forma de cada peça. A poc a poc ha aconseguit una destresa que sobta a la gent que ho veu. L’Antonio és constant i li dedica hores, de manera que la seva producció és notable.
A la Bordeta se’l coneix perquè quan va a algun bar a fer un cafè mostra i regala els objectes a tothom que té interès. També hi ha gent que li dona ampolles buides o diaris perquè pugui mantenir el seu hobby. “Una vegada que faig la peça, ja no la vull per res i li dono a tothom que vulgui”, explica el padrí, que abans de viure a la Bordeta vivia al carrer Narcís Monturiol, davant de l’institut Màrius Torres.
Aquest home, que traspua bonhomia, va arribar a Lleida als anys 50 del segle passat i va treballar en obres públiques i després a les línies elèctriques, on va estar prop de morir en un greu accident. Ara, però, l’Antonio és ben viu.
Sessió: No iniciada
