El 29 d’octubre del 2024, una pluja extrema a la Comunitat Valenciana va desbordar rius i barrancs i va causar unes inundacions catastròfiques que van costar 238 vides. Només a Turís van caure 184,6 litres en una hora i 771 en 16 hores, xifres que serien diferents si no hi hagués escalfament global.
Aquesta és la conclusió principal d’un estudi internacional liderat per la Universitat de Valladolid i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i fet en col·laboració amb diversos centres del CSIC que indica que el canvi climàtic va intensificar els mecanismes que van generar les pluges torrencials.
L’anàlisi va mostrar que l’escalfament de la superfície del mar va aportar més humitat a l’atmosfera, cosa que va augmentar el vapor d’aigua (que després es converteix en pluja) i va produir una sèrie de canvis en la dinàmica de la tempesta que van intensificar les precipitacions.
L’escalfament va actuar com a combustible i va provocar un augment de l’evaporació (del 10%) i del flux de vapor d’aigua, és a dir, del transport d’humitat a la tempesta (del 8%), cosa que va produir un alliberament de calor latent. Aquesta reacció en cadena va augmentar la potència de la tempesta, va fer que els corrents ascendents fossin un 11% més intensos i que l’activitat de la microfísica fos més gran i, en conseqüència, “també els impactes en superfície, descriuen.
