Cinc anys després de la detenció de Pablo Hásel a la Universitat de Lleida (UdL), on es va tancar amb desenes de seguidors, el raper roman a la presó, complint les diverses condemnes que té a l’esquena, “amb una fortalesa ideològica molt gran”, en paraules del seu advocat, que manté que els seus càstigs són ideològics. El 16 de febrer de 2021, Hásel va ser arrestat al rectorat, on va protagonitzar el sonat tancament, i va ingressar a la presó de Lleida per enaltir a l’antic Twitter el terrorisme d’ETA i els Grapo, un delicte que li va costar anys abans una altra condemna.
El seu advocat, Diego Herchoren, i Amnistia Internacional continuen denunciant la “flagrant vulneració de drets” del raper lleidatà. Pablo Rivadulla -el seu nom real- està intern a la presó de Lledoners i acumula variades condemnes que es remunten al 2014, quan l’Audiència Nacional ho va sentenciar a dos anys de presó per enaltir a les seves cançons el terrorisme d’ETA, els Grapo, Terra Lliure o Al Qaeda, un càstig va quedar uns anys en suspens. Amb un horitzó penal fins a la primavera del 2027, Hasél també va ser condemnat aquests anys per agredir un periodista de TV3 i ruixar-lo amb netejavidres, per amenaçar un testimoni d’un judici, per aplanament de local i resistència a l’autoritat.
La sentència més sonada va ser la que va dictar l’Audiència Nacional el 2018, una altra vegada per enaltiment del terrorisme. Aquests nou mesos de presó que se sumaven al seu historial van ser confirmats pel Tribunal Suprem. Després de desestimar l’últim recurs amb què Hásel buscava evitar el seu ingrés a la presó, finalment va entrar a la presó el 16 de febrer del 2021.
En un vídeo publicat el passat 30 de gener al seu compte de YouTube, es pot sentir Hásel sostenint en una entrevista que titllar de “lladres” o “criminals” els membres de la Casa Reial és “descriure els fets que han comès” i dir que la Policia ha torturat “és un fet objectiu”. A ulls del seu advocat, es tracta d’una “sentència alliçonadora” per a la ciutadania i que manté que “se l’ha condemnat per un delicte d’opinions”.
Herchoren defineix Hásel com algú “amb una fortalesa ideològica molt gran” i sosté que “si hagués desitjat la mort a Pedro Sánchez o dit que caldria violar Irene Montero, probablement no hauria ingressat a la presó”. En una de les sentències, el Tribunal Suprem aclareix que la llibertat d’expressió no es pot utilitzar “com un xec en blanc” i que les desqualificacions del raper al rei i les forces de seguretat no eren llibertat d’expressió, sinó “odi i atacs a l’honor”.
