Repassi eth Cimalh, un pialèr de viatges, abans d’enviar-lo a publicar, e tostemp i acabi vedent bèra falta; a viatges ei ortografica e tot soent ei d’imprenta. Ei naturau qu’açò passe damb lengües qu’an un estat de difusion menor, coma er occitan, e non an correctors automatics.
Eth periodista Alex Grijelmo diguie que trèir un tèxte damb faltes d’ortografia ei coma gésser en carrèr damb era camisa damb taques.
Darrèrament er Institut d’Estudis Aranesi a considerat qu’ère important de publicar toti es Cimalhs en un libre e en moment de gésser en carrèr auem detectat qu’ena portada a on met “Eth cimalh dera lengua nòsta” en lòc de “nòsta” i auie escrit “nòstra”. Ua error d’imprenta e non pas de coneishement, però ua error que cau corregir. Massa imatges quedarien en entredit damb ua error tan simpla.
En 2023 se publiquèc eth libre Tan parièrs tan desparièrs. Era darrèra paraula deth títol apareishec sense era “s”; ei a díder “deparièrs”. Ua error d’imprenta. Era autora, Asun Iglesias, a qui cau reconéisher er esfòrç de publicar en occitan, assomic era correccion en tot hèr ua solapa ben escrita que placèc en cada libre.
A viatges non s’assomís eth besonh dera correccion. Eth Conselh Generau d’Aran difonec, en 2022, entre toti es alumnes dera Val d’Aran un document, publicat per Pages Editors, a on i auien milèrs de faltes en castelhan e milèrs de faltes en aranés. E non auem vist cap de reaccion ath respècte. Coma se non auesse importància.
En 1990 dirigí entath Departament d’Educacion ua d’aqueres prumères òbres en occitan aranés normalizat. Ere ua òbra collectiva d’istòries dera literatura orau. Ena portada apareishec “Istòries de Aran”. Faltaue er apostròf dera preposicion. Passe quauqui dies de malestar.
Ena darrèra campanha deth Conselh Generau d’Aran en favor dera promocion der aranés auem trobat ua auta causa que mos cree estrambòrd. Era campanha ei polida tot e que non convide ar emplec dera lengua, causa qu’aurie d’èster er objectiu prioritari. Presente diboishi diuèrsi d’aliments, plantes e animals e deuant dera sua denominacion en castelhan e catalan ditz “aciu ne didem…” e met eth nòm en aranés. Era surpresa a estat de trobar escrit eth nòm de “haraga”», començant per “h”; era prumèra consideracion a estat qu’ère ua error e qu’aurien auut d’escríuer “ahraga”. Era explicacion ei qu’era originau latina fraga a convertit era “f” en “h” coma en “hèsta”, “hormatge”» e d’autes paraules. E atau aurie evolucionat entà “hraga”» ara que s’i aurie ahijut ua “a” per comoditat de pronóncia. Se’n ditz méter ua protèsis, e s’emplegue en d’autes paraules coma “arriu”. Era majoria des emplecs que s’an hèt enquia ara pera Generalitat, peth Conselh Generau d’Aran, enes corsi d’aranés, ena escòla… s’a emplegat era forma “ahraga”, ena qu’era “a” ei plaçada ath deuant dera paraula. Era paraula damb era “a” ath deuant a estat emplegada comercialament, dempús qu’es comerçants an hèt es consultes de besonh: en Vielha i a un destacat comèrç de productes de decoracion qu’a metut eth nòm de “ahraga”» ath sòn negòci e ara tròbe ua grana confusion que li produís un malestar. Es marmelades comercializades peth “Galin Reiau” escriuen “ahraga”. E “Casa d’Aran2 comercialize ua candela damb eth nòm “Nhèu d’ahraga”, e d’auti. Segurament aguestes marques comerciaus non aurien emplegat era forma “haraga”, qu’arrés les aconselhèc. En quinsevolh cercador d’internet trobaratz que “ahraga” correspon ara fruta e as marques comerciaus qu’auem indicat e “haraga” ei un neologisme arab qu’identifique ad “aqueri que cremen” e se referís as emigrants illegaus magrebins. “Ahraga” ei majoritari en Occitània e totun, “haraga2 tanben s’i emplegue; non ei ua error ortografica; i an explicacions lingüistiques diferentes ad aquera de plaçar era “a” deuant. Aguesta ditz qu’aquera “a” la cau plaçar en interior dera paraula, ath miei de “hr”; tecnicament se denomine “anaptixi” e s’emplegue entà facilitar era articulacion. Ei lo que passe damb “heregar”, deth latin fricare, qu’a plaçat ua “e” entre era “f” evolucionada a “h” e era “r2, o damb “calavèra”, que ven de calvaria e que place ua “a” entre era “l” e era “v”. “Haraga” non ei incorreccion, tot e que Coromines ditz qu’era “anaptixi” ei rara e pòc emplegada en aranés; es dues formes, “haraga” e “ahraga” son recuelhudes pera Acadèmia aranesa dera lengua occitana coma corrèctes. Non ei ua error ortografica, però emplegar “haraga” en aguesta campanha ei simplament inadequat; coma aurie estat inadequat emplegar es tradicionaus “iraga” o “eraga” qu’era lengua parlada, e Mossen Condò, an recuelhut entà aguesta madeisha fruta.
Non ei ua error ortografica, ei un error estrategica se lo que se vò ei socializar era lengua. Cau tier en compde toti aqueri que damb era milhor intencion an metut eth nòm as sòns productes comerciaus, dempús d’ua consulta sus era correccion. Laguens dera correccion qui mane ei er emplec sociau. Era campanha aurie de reforçar as comèrci e es comèrci reforçaràn era campanha.
