És molt bonic conservar les tradicions, sobretot si són costums dolços com els panets i les cristines de sant Blasi. Lleida ha estat fidel a la celebració de Sant Blai el 3 de gener amb la benedicció de les típiques cristines a l’església de Sant Llorenç on hi ha el retaule on es venera el protector dels mals de gola. Sant Blai, o Blasi com diem a Lleida, fou un metge i bisbe de Sebaste, antiga capital de l’Armènia Menor, actual Sivas, Turquia. El relat cristià atribueix a sant Blasi la salvació d’un nen que s’havia ennuegat amb una espina de peix. La seva mare el va dur mig mort en presència de sant Blasi que li va salvar la vida. Per això sant Blasi s’invoca com a protector dels mals de gola. La padrina i la mare sempre portaven a beneir els panets i les cristines per prevenir les angines i altres afeccions del garganxó. Sant Blai va morir torturat a cops de bastó de cardar la llana. Aquesta pràctica cruel (m’ho invento) podria ser l’origen d’una tradició denominada La Máscara que es conserva al poble aragonès d’Ateca i que està declarada festa d’interès turístic d’Aragó. La Máscara és un personatge semigrotesc que va vestit amb una disfressa a ratlles roges i grogues i un barret amb cascavells, a l’estil dels arlequins. La Máscara ha de pujar per un camí que s’enfila al Cerro de San Blas mentre des de dalt del turó els joves del poble llancen una pluja de pomes contra La Máscara per impedir que pugui arribar a dalt. Ara tiren pomes, però abans ho feien amb pedres. Ho van canviar per fer el ritu “més participatiu”. Què volen que els digui! Trobo més encertada la tradició de les cristines.
Sessió: No iniciada
