La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va visitar ahir el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on va veure per primer cop la reproducció del sepulcre doble d’Àlvar I i Cecília de Foix, comtes d’Urgell, que es van instal·lar al mes d’octubre i se sumava al del vescomte d’Àger, Àlvar II.
La consellera va remarcar en primer lloc el seu agraïment a l’equip del monestir que està tirant endavant el projecte i destacava que “és immens, perquè requereix un esforç científic, però també de relacions internacionals”. Així, valorava que “tenim la capacitat d’interlocutar d’igual a igual amb equipaments de l’altra banda del món, de poder treballar amb ells”, un fet que “diu molt dels equips catalans i del monestir, que tenen aquesta credibilitat científica”.
Per la seva banda, el director del Monestir de les Avellanes, Robert Porta, explicava que el procés continua, en dues vessants; d’una banda en la construcció de la reproducció del quart sepulcre, el que correspon al comte d’Urgell Ermengol X. De moment, va detallar, no està en projecte, però “estem fent passos per tancar la reproducció de tot el conjunt. i pel que fa a la investigació antropològica deia que “esperem que hi hagi nous resultats de les analítiques aquest 2026”.
Marina Miquel, subdirectora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, afegia en aquest sentit que fins al moment, tots els estudis estan coincidint amb el que ja se sap en l’àmbit històric, encara que falten altres proves per fer i que han d’acabar confirmant la identitat de les quatre persones, com les anàlisis d’ADN des de diferents punts de vista: mitocondrial per saber si són família o altres per “saber la procedència del llinatge a nivell geogràfic”.
La consellera també va posar en valor “la importància de la recerca en patrimoni” i, sobretot, la col·laboració que està havent-hi entre les institucions, des del monestir, la direcció general de patrimoni cultural, la Diputació, l’Ajuntament d’Os de Balaguer, el Centre de Restauració de Bens Mobles, el Museu Arqueològic de Catalunya, el de la Noguera o el mateix Museu dels Cloisters de Nova York, on es troben els sepulcres originals des que van ser venuts l’any 1906; “no hi ha ningú que s’hagi volgut fer propietari d’aquest projecte, sinó que tothom ha sumat; és un bé que té una titularitat, però al final ens pertany a tots i aquesta recuperació ens ajuda a acostar tot aquest patrimoni a la ciutadania”. Robert Porta també incidia en aquesta idea assegurant que “hem deixat els conflictes al marge i hem posat el patrimoni al centre; és l’exemple o model que podem extreure d’aquí”.
