Fa temps que tinc una relació d’amor-odi amb l’assistent de veu del meu telèfon. Per una banda, és una eina que em facilita la vida amb utilitats com el marcatge per veu o la possibilitat de dictar-li missatges per enviar-los per WhatsApp mentre estàs al volant, per exemple. Però per l’altra banda, m’irrita molt que en aquest punt la maleïda màquina no entengui el català. I ja és prou trist haver de parlar amb un tros plàstic ple de xips, que a sobre ho he de fer emprant el castellà. Fa pocs dies li vaig demanar que enviés un missatge per WhatsApp. La proposta era: “Hola guapa, estic conduint”. I fent gala de la seva absoluta deficiència la Siri va enviar: “Hola Huapa, stick con Duin”. Encara rai que la destinatària del missatge, a més de guapa és intel·ligent i el va poder desxifrar sense problemes. Anècdotes a part, no és tolerable que amb l’avenç tecnològic que s’ha experimentat en els darrers anys, sobretot en el sector de la intel·ligència artificial, eines tan populars com Siri, Alexa o altres similars no incorporin el català com un dels idiomes a escollir. Tecnològicament és factible i si no hi ha una voluntat per part de les empreses, s’hauria de buscar la forma d’obligar-les. Perquè si volem que el català perduri ha de ser des de tots els camps, també el tecnològic. Jo continuaré parlant amb la Siri en català i amb sort n’aprendrà abans que algunes persones que fa molts anys que viuen a Catalunya. Amén.
Sessió: No iniciada
