“Jo no l’abandonaré. Defensaré el que ha representat pel país”, va escriure en una carta Jesús Conte a Jordi Pujol. Està complint. El periodista Jesús Conte, l’endemà de la confessió de Jordi Pujol que tenia un patrimoni ocult a Andorra, va coincidir als Jardins del Festival de Peralada amb Miquel Roca i amb algun altre exdirigent de CDC. “Tots estaven abatuts”, diu Conte en el seu llibre A les dues bandes de la trinxera. Mig segle entre la política i la comunicació. Especialment abatut estava Jesús Conte. Així me’l vaig trobar, efectivament, al Castell de Peralada, on cada any l’agència Efe convidava els periodistes. El dia abans, el 25 de juliol de 2014, en un document sense cap logo, l’advocat de Jordi Pujol feia pública la sorprenent confessió. Jesús Conte, que havia estat cinc anys cap de premsa de la Generalitat presidida per Pujol, i uns altres quatre de Convergència, es va posar des del primer moment al costat de Pujol a través d’una carta emotiva que el president contestà tractant-lo d’“amic” per primera vegada des que es van conèixer. El llibre de Conte és un requeriment a la rehabilitació de la figura política de Jordi Pujol. Revela l’autor que Pujol escriu molt aquests anys. “Ocupa un lloc preeminent en les seves prioritats, el sentiment de culpa i el rendiment de comptes”. L’autor recull una metàfora que Pujol li va recitar basada en la seva afició a la muntanya: “Si un dia em trobeu per la muntanya com despistat, no intenteu ajudar-me, estaré desfent el camí a veure si trobo la cruïlla que vaig agafar erròniament”.
Sessió: No iniciada
