Aquest diumenge passat, LA MAÑANA ens ha fet viatjar en el temps. A les ‘Cròniques del mig segle’, el sempre acurat historiador Jesús Castillón Zazurca recupera el 25 de gener de 1976, de quan la notícia era ‘Ernesto Corbella, nou alcalde de Lleida, després d’una votació molt renyida’. Mentrestant, en aquells dies convulsos, els comediants de l’Esquella-Teatre maldàvem per trobar un lloc on assajar les obres amb què volíem canviar el món. O allò ‘progre’ de quan el teatre havia de ser una estètica, però sobretot una arma. I nosaltres, antifranquistes de pro, vàrem rebre del darrer alcalde franquista un espai ideal, gairebé sacre, on assajar: la nau central de l’antic Convent del Roser! Ironies de la vida, tan punyeteres com positivistes. El senyor alcalde Corbella va estar tan sensible als canvis, com pragmàtics nosaltres. Temps era temps. ¿Això seria possible avui dia? Tots plegats assajàvem la teoria darwinista de l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural. ¿La lluita per l’existència que mantenen tots els éssers orgànics en tot el món, no? Coses de la nostàlgia històrica, en la darrera pàgina del diari, a Espai Obert, Porfolis, l’Alba Pozo Ribas dibuixa el rostre que tenia en aquella època Néstor Almendros (Barcelona, 1930-Nova York, 1992), mític director de fotografia d’un cinema també enyorat.
Sessió: No iniciada
