El turisme és una font d’ingressos indubtable i l’oferta turística és tan àmplia i variada que només és qüestió de posar-hi imaginació i vendre de cara a l’exterior propostes que resultin d’interès general. Cada ciutat ha de tenir clar quins són els seus atractius turístics si vol exportar la seva imatge més enllà de les fronteres pròpies de la demarcació.
Per incrementar l’atractiu a possibles visitants forans, els monuments i les rutes han d’estar complementades per una oferta gastronòmica suggerent i també per bones zones d’oci. Tots aquests ingredients i més es poden trobar en aquesta trista ciutat, encara que l’assumpte no sembla estar gaire ben explotat, potser pel condicionament d’un caràcter extremadament tancat i temorós al que pugui venir de l’exterior.
Aquesta capital està situada en un punt privilegiat, ja que és encreuament de camins d’importants destins i està molt propera tant al mar com a la muntanya. Si a tot això li afegim que també té un lloc idíl·lic com Les Basses -si no estiguessin abandonades- doncs ja tenim una gran fórmula per atraure gent de fora.
Entristeix que després d’albergar quatre anys el Senglar Rock no se n’hagi anat a més amb altres festivals de més envergadura que van trucar a la porta. Els concerts queden als afores del nucli urbà i no molesta la ciutadania, mentre que durant la jornada es podrien organitzar rutes turístiques i gastronòmiques que omplirien les arques del sector hoteler, hostaler i fins i tot el dels comerços.
Però no, amb la desídia política amb què ens està tocant conviure, haurem de continuar cantant amb Acero Negro allò de ‘Pesadilla en Lleida Street’… Oh yeah!
