Va ser la primera manifestació que vaig veure. Recordo que ma mare em va agafar del braç i em va portar a tocar de la protesta. Els crits es començaven a sentir i una gran pancarta presidia la manifestació: “Volem el tren!”, deia la munió de persones que hi participaven mentre pujaven camí de l’estació. I és que el Tren de la Pobla va estar a punt de desaparèixer. Durant molts anys va patir la desinversió (diguem-ne desinterès) de l’Estat, que no creia en aquesta línia. La història d’aquest ferrocarril centenari arranca el 1924 i havia d’unir Lleida amb la població occitana de Saint Girons. El tren havia d’enfilar el Pallars Jussà i Sobirà, travessar el Pirineu amb un túnel per sota del Port de Salau i enllaçar amb França. Però al final es va quedar a la Pobla unint aquesta població Pallaresa amb Tremp i Cellers enfilant cap a la plana cap a Balaguer i Lleida. Durant molts anys va ser l’únic transport públic ferroviari que va garantir el reequilibri territorial a les terres de Ponent i al Pallars. I com deia abans va estar a punt de desaparèixer. Al final les protestes van fer efecte i al final es va traspassar la línia a la Generalitat tot i que la gestió depenia de Renfe. Això no vol dir que la Generalitat sempre ho faci més bé que Madrid perquè en tot cas s’hi ha de creure en tot plegat. Ja en mans del president Mas, el tren també les va passar canutes. Era el temps de les vaques magres i la Generalitat va anunciar una dràstica retallada de freqüències. El seu conseller d’Obres Públiques, que potser hi creia més, va anunciar al final la compra de nous combois. Prèviament també hi havia hagut una gran manifestació a la Pobla de Segur per exigir la supervivència d’aquest tren i es va aconseguir. El primer nou comboi el va inaugurar el president Puigdemont tot just estrenat en el càrrec. Va ser a Lleida un mes de gener del 2016 i a partir de llavors la línia, operada per Ferrocarrils de la Generalitat, va començar a remuntar. A diferència de Rodalies al Tren de la Pobla s’hi inverteix diners i el corredor Lleida-Balaguer funciona pràcticament com un metro amb bones freqüències. El dia de l’apagada, a l’anar amb gasoil, va ser l’únic que va funcionar. I aquesta setmana, també. Tant de bo Rodalies també fos així.
Sessió: No iniciada
