Els noms de les coses quan regnava el sentit comú, ens servien per designar noms de carrers o partides de terra, un Raval era un suburbi, fora muralles, l’última filera de cases d’un nucli. Al Rubinat lluny, la fondalada on l’aigua s’escola, una pujada sobtada del riu Corb arrossega i escampa amb la força d’un rasclet bíblic, sobreeixida, la terra roja, argilosa, sanguinolenta. El pedregar que llisca més que rodola i regala el testimoni del llim, la rubina. Abans de les canalitzacions es deslligava del seu lloc i arrasava en roig, desfermada, cobria amb força camps i camins i no té aturador l’aigua quan ja ha dit prou, avança, erosiona, no fa distincions entre eres i granges, animals o persones. Això passava abans, però tot és cíclic, amigues.
Sessió: No iniciada
