Tothom recorda la foto d’Alan Kurdi, el nen kurd ofegat en una platja turca en naufragar el bot inflable en què fugien de Síria. Òscar Camps i Gausachs, socorrista i propietari de l’empresa de Badalona Pro-Activa Serveis Aquàtics, també es va commoure en veure la imatge d’Alan Kurdi, icona del drama humanitari provocat per la guerra civil siriana. Òscar Camps va lamentar que ningú anés a ajudar els refugiats que escapaven com el petit Alan. El fill d’Òscar Camps li va dir: “Pare, per què no hi vas tu?”. Així va néixer l’ONG Proactiva Open Arms, finançada amb 15.000 euros que l’Òscar tenia estalviats. Des de llavors, Open Arms, amb un remolcador de cinquanta anys, cedit per la naviliera basca Ibaizabal i reformat amb aportacions de donants com Pep Guardiola, ha salvat milers de vides de refugiats que fugen dels seus països d’origen. El relat de què suposa travessar el Mediterrani en una pastera desastrosa, entre defecacions i, en molts casos, amb els cadàvers dels qui no han pogut resistir, va impressionar dimarts els participants en el col·loqui organitzat per la Fundació Gresol a Reus, al qual vaig assistir. Camps va ser molt crític amb Europa per traure’s de sobre el fenomen migratori. “Amb murs i tanques no es resol el problema”, va dir. Fa milers d’anys que els humans emigren en recerca d’una vida millor. I continuarà sent així si no es canvia de política. El fundador d’Open Arms critica que els estats no escatimin diners per rescatar bancs i, en canvi, siguin tan gasius en ajudar els països pobres, als quals, a sobre, seguim espoliant. La labor d’Òscar Camps sí que mereix el Premi Nobel de la Pau.
Sessió: No iniciada
