La pujada de gener sol abordar-se des de les grans despeses de la llar: la hipoteca, l’energia o la cistella de la compra. No obstant això, cada vegada més experts en consum coincideixen que el veritable impacte econòmic s’amaga en les microdespeses quotidianes: petites quantitats que passen desapercebudes, però que, acumulades, condicionen el pressupost mensual.
Donar voltes buscant lloc, improvisar on deixar el cotxe o pagar de més per no ajustar el temps s’han normalitzat com a gestos quotidians que, sense adonar-nos, ens fan perdre diners de manera constant. Parclick analitza com aquests comportaments afecten tant la butxaca com al benestar diari dels conductors, especialment en plena costa de gener.
Els hàbits al volant que estan buidant les nostres butxaques sense que ho notem
La despesa associada a la cerca d’aparcament rares vegades apareix reflectit de manera clara en un extracte bancari. No hi ha un càrrec únic ni una alarma visible, però el cost existeix i es repeteix gairebé diàriament. Aquests són alguns dels hàbits més comuns que generen microdespeses constants en conduir i aparcar:
- Donar voltes innecessàries buscant aparcament: un cotxe de gasolina estàndard consumeix de mitjana entre 6 i 7 litres cada 100 quilòmetres en conducció urbana. Buscar aparcament durant 10 a 20 minuts pot implicar recórrer entre 3 i 6 quilòmetres, la qual cosa suposa un consum addicional aproximat de 0,25 a 0,45 litres de combustible. Amb un preu mitjà de la gasolina entorn d’1,60 € per litre, això es tradueix en entre 0,40 i 0,75 € per trajecte. Si aquesta situació es repeteix diàriament, el sobrecost anual pot situar-se entre 144 i 270 € a l’any, només en combustible derivat de donar voltes buscant aparcament.
- Aparcar sense antelació i assumir preus més alts: improvisar on aparcar sol portar a pàrquings cèntrics o d’última hora amb tarifes més elevades. Aquesta diferència de preu s’ha accentuat en els últims anys: a Madrid, les tarifes dels pàrquings del centre van registrar una pujada del 18,75% de 2024 a 2025 i a Barcelona, l’increment va ser del 15,79% en el mateix període. En ciutats com Pamplona, els aparcaments subterranis han aplicat pujades entorn del 2,7% de cara a 2026. No planificar l’aparcament implica, en molts casos, assumir sistemàticament els preus més alts sense ser del tot conscient d’això.
- Distraccions que acaben en multa: un altre hàbit freqüent és confiar en els “després torno” o els “em dona temps”, especialment en zones regulades. Aquestes petites distraccions tenen un cost elevat: a Madrid, estacionar sense tiquet o excedir el temps permès en zona SER comporta una multa de 90 euros, reduïble a 60 euros per ràpid pagament. A Barcelona, les sancions per infraccions similars poden oscil·lar entre 60 i 100 euros, en funció del tipus d’infracció i del temps excedit. Multes que suposen un impacte econòmic immediat i desproporcionat enfront d’altres despeses diàries molt més visibles.
- Pagar per temps d’aparcament que no s’utilitza: canvis de plans, reunions que s’escurcen o encàrrecs més ràpids del que es preveu provoquen que molts conductors paguin per minuts d’aparcament que finalment no usen. En ciutats amb alta rotació, aquest sobrecost es repeteix amb freqüència.
D’improvisar a planificar: un canvi d’hàbit tan senzill com usar el mòbil
Més enllà del context normatiu o de la pujada de preus, el veritable canvi està en els hàbits quotidians. Avui reservem des del mòbil una classe en el gimnàs, una cita en la perruqueria, un restaurant o unes entrades per al cinema. No obstant això, l’aparcament continua sent una de les poques decisions del dia a dia que molts conductors continuen deixant a l’atzar. Integrar la reserva de pàrquing com a part natural del trajecte permet saber per endavant quant es pagarà, evitar microdespeses que es repeteixin setmana rere setmana i reduir l’estrès associat a cada desplaçament, sense renunciar al cotxe ni canviar la rutina.
